Et recordo

Un relat de: Nefertitis
No puc, em costa fer-me la idea de que quan entri per la porta tu ja no hi seràs. Que tu, a diferència de la Xispa, no podràs venir a saludar-me amb el teu pas tranquil, movent la cueta i uns ulls fixes colossals.
Són molts anys i són moltes les aventures, moments i anècdotes amb les quals ens has obsequiat, i saps? No quedaran a l'oblit, doncs seran sempre molt presents als nostres cors.
De sobte una llàgrima em cau davall la galta. Suposo que és una senyal de que t'enyoro i que de nou m'encantaria poder fondre les meves mans en el teu suau pelatge i regalar-te aquells massatges que tant t'agradaven... Però aquests records són verdaders presents que atresoraré al meu cor.
Quan es faci de nit buscaré l'estrella més brillant del cel. Sé que aquella seràs tu!
Descansa en pau Fito!

Comentaris

  • Sí que hi és[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 06-07-2019 | Valoració: 10

    Aquest escrit és una prova que en Fito sí que hi és. És dins teu i dins aquestes paraules que ens has dibuixat. El record sempre t'acompanyarà i hem d'acceptar-lo com una part de la vida. Un cop superis les llàgrimes, el record serà més serè. La meva mare va morir fa trenta-cinc anys i la tinc molt present. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Nefertitis

Nefertitis

105 Relats

128 Comentaris

68827 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Nascuda en un vell paratge de muntanyes he buscat afligida un món on cercar la calma, la llibertat... Però en el fons, sempre he estat una persona híbrida, distinta a tot i a tothom. I davant d'aquesta nostàlgia, únicament he vessat llàgrimes amargues i m'he autoavdicat una condemna per ésser invisible davant d'un món perfecte, per la meva manera de concebre aquest. Però he perdut milers de trens, he viatjat al més enllà; però algú m'ha donat una embranzida... No sé qui sóc, on vaig... Únicament escric, perquè és en la poesia, en cada mot on puc ser tot allò que sempre he anhelat. L'únic port que aporta calma al meu cor.