Nits de festa, nits d'alcohol

Un relat de: Nefertitis
És festa, és carnaval, disbauxa... Observo el meu voltant amb atenció. El vent em colpeja el rostre i sense adonar-me’n un got de cervesa cap damunt del meu cap. Increïble! Són les sis de la tarda i la multitud de gent que fins ara desfilava a les comparses i amb les seves carosses ara s’amuntega al port on la música sona amb més preeminència que mai. La gent balla com si fos la última cosa que fes en un dia com avui i esclà que sí!, m’agrada veure la gent gaudir, però el que em preocupa és que tots ells ballen amb un got a la mà. Cervesa, cubates, whisky directe de l’ampolla... N’hi ha per triar i remenar! No importa l’edat, sembla que beure alcohol sigui un requisit indispensable per a passar-s’ho bé.
Mentre les hores corren la multitud augmenta i l’alcohol ja no només és a la mà o a la boca de les persones, sinó també volant pels aires. Un noi llença gots de cervesa com qui llença aigua i escuma en les típiques festes majors i la gent salta, es mulla i s’amara d’aquesta substància enganxosa i que pel meu gust té una olor horrible.
I no passa gaire temps que comencen els primers vòmits, marejos i fins i tot algun coma etílic. Però no passa res, doncs la gent riu i balla com si res, mentre jo em pregunto si tot això és normal. Quan observo al meu voltant no veig ningú que com jo contempli aquestes escenes i una vegada més em pregunto qui sóc jo i perquè sóc tant diferent a la majoria. No m’agrada beure i trobo molt trist que hi hagi aquesta necessitat de consumir alcohol, drogues o altres substàncies per passar-s’ho bé. No és possible ballar i riure sense res de tot això? Realment cal?
Em preocupa pensar com acabarà tot plegat i com, aquesta societat ara jove, demà tirarà endavant un país. Realment podrà?
Mentre penso en tot plegat no puc evitar deixar caure algunes llàgrimes. Em pregunto si sóc jo, si són els meus mil i un defectes... Però per sobre de tot pateixo per tots aquests que ara m’envolten, encara que no els conegui. M’agradaria dir-los que la felicitat no és quimèrica i està en moltes coses. Que sí!, cal saber-la trobar però també afrontar la vida sense evasions; doncs només en tenim una i és ara i aquesta.

Comentaris

  • D'acord amb tu[Ofensiu]
    hikari | 16-02-2016 | Valoració: 8

    Completament d'acord amb tú. Sol passar a més, que quan demostres que ets capaç de fer més sarau que els que estan beguts al teu costat i descobreixen que no has begut una gota, et miren com si fossis un individu boig, perillós, com si la capacitat per divertir-se i fer gresca sense intoxicar-se fos antinatural.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Nefertitis

Nefertitis

102 Relats

124 Comentaris

59552 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Nascuda en un vell paratge de muntanyes he buscat afligida un món on cercar la calma, la llibertat... Però en el fons, sempre he estat una persona híbrida, distinta a tot i a tothom. I davant d'aquesta nostàlgia, únicament he vessat llàgrimes amargues i m'he autoavdicat una condemna per ésser invisible davant d'un món perfecte, per la meva manera de concebre aquest. Però he perdut milers de trens, he viatjat al més enllà; però algú m'ha donat una embranzida... No sé qui sóc, on vaig... Únicament escric, perquè és en la poesia, en cada mot on puc ser tot allò que sempre he anhelat. L'únic port que aporta calma al meu cor.