4 de setembre....

Un relat de: Nefertitis
4 de setembre... Havia planejat tantes idees per aquest dia... Volia que fos únic, irrepetible, suposo que com tots els moments que vaig viure al teu costat.
Però avui finalment no tinc res a celebrar, o potser sí. Puc mirar enrere i adonar-me dels obstacles que he superat, dels objectius assolits amb èxit, dels errors que m’han permès un aprenentatge, de les vegades que he somrigut, d’aquells instants en el quals m’he sentit especial, estimada...
M’ha costat adonar-me que sense tu jo també era algú, que podia fer la meva vida i sentir-me igualment vàlida. M’he acostumat a mirar a l’altre cantó del llit i a no veure-hi ningú, a arribar a casa i presenciar que ningú m’esperava , a caminar sola, a comprendre que no pots idear móns idíl•lics; crear una vida al costat de algú sense uns fonaments ferms.
Avui és 4 de setembre, un dia com qualsevol altre. Només espero que siguis feliç, que hagis trobat algú amb qui compartir les teves coses i els teus móns. Jo m’he trobat a mi mateixa, potser no del tot, però crec que aquest és el camí i això és el que vertaderament importa.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Nefertitis

Nefertitis

102 Relats

124 Comentaris

59552 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Nascuda en un vell paratge de muntanyes he buscat afligida un món on cercar la calma, la llibertat... Però en el fons, sempre he estat una persona híbrida, distinta a tot i a tothom. I davant d'aquesta nostàlgia, únicament he vessat llàgrimes amargues i m'he autoavdicat una condemna per ésser invisible davant d'un món perfecte, per la meva manera de concebre aquest. Però he perdut milers de trens, he viatjat al més enllà; però algú m'ha donat una embranzida... No sé qui sóc, on vaig... Únicament escric, perquè és en la poesia, en cada mot on puc ser tot allò que sempre he anhelat. L'únic port que aporta calma al meu cor.