Tentines

...que no m'ho havia plantejat mai així. Em dius que ara a una certa edat, no saps si el que escrius et surt de les entranyes , de l'anima, del cor etc?
Crec que si estas enfadada et surt del "estomac", sentimental del cor, filosòfica, reflexiva del cervell, i a un altre nivell de l'anima....però això son definicions nostres per entendre'ns, de fet tot ve d'una energia de la que en sabem ben poc. I sovint el que escrivim es una barreja de tot plegat. Te embolicat més?
Anna

Aquest breu relat diu tantes coses certes amb tan poques paraules! Les tentines poden ser dubtes, però veient-les, sent-ne conscients, trobarem la sortida i la llibertat de moviments de la mà que ho escriurà. Dubtar és el primer pas per escriure. La papaperera esdevindrà una companya imprescindible. Et felicito per la teva prosa de frase llarga, d'ona de mar de fons, salada i intensa. Una abraçada.

aleix

...de fe. Cregudes, en sentit propi. Les altres de qualsevol religió ...a fer punyetes!
I si és 'biogràfic' i no 'literari'.... (és que a RC no mai tens gens clar) porta a la riba del riu més pròxim totes les desgràcies
i espolsa-les a l'aigua.

Salut i rebolica!