Tens foc?

secret anhel d'esperança enmig de la desil.lusió.

Avui he descobert aquest relat i... és que no sé què dir. No em vull posar sentimental, potser perquè no cal però havia de dir-te que aquest relat m'ha fet recordar el què va ser un dels millors moments de la meva vida.
I si, m'ha fet plorar.
M'encanta, perquè a part de sentir-m'hi totalment identificada està molt ben escrit i és que no sé... genial, fantàstic...
No res, no m'he pogut estar de comentar-te'l...
Fins ben aviat Guspira...
Gràcies per haver-me deixat recordar...
Un petó molt fort.
Fins aviat!

és fantàstica... val per tot el poema...
"jo sol no puc... no tinc foc, només tinc gel..."
encertadíssima... quan un poeta troba uns quants versos sublims, el poema està salvat i arriba endins del lector...
felicitats... i a seguir escrivint...
una abraçada!

em fascina l'explosió de sentiments que saps fer en cada relat. Aquest "Tens foc?" és una autèntica flamarada de passió, de desig de deixar enrera, d'oblidar del tot aquest passat que, per tu, només té gust de gel, i alhora, és una flamarada que reclama, bojament, la calidesa de tornar a estimar, tornar-te a sentir-te estimat...

"...
Què esperes de mi?
un petó? un somrís? Un cau on dormir?
Tinc tot allò que busques, excepte raó.
...
No cerquis raons, ni il·lusions,
ni miris amb por al ftur que no hi és,
mira el present, mira'm a mi,
..."

Sensacional! Un autèntic esclat de vida, d'amor, de cerca de qui veritat et pugui fer sentir feliç.... perquè tu, realment, estàs disposat a donar-ho tot, a donar-li tot. I per això, ..."només cal que miri l'espurna que pampalluga allà dins, allà dins dels teus ulls"

Una abraçada, Guspira, ja t'ho vaig dir, i t'ho repeteixo: m'agrada molt el teu estil, tan directe, tan appassionat, de descriure els sentiments. Fas com si, en comptes de llegir-los, els pugués sentir meus.

PD. Saps que he fet cas del teu consell i m'he comprat "Demian" de H. Hesse? Ara només em cal trobar una miqueta de temps per llegir-lo. A veure si aquest cap de setmana llarg ho aconsegueixo! Et mantindré informat!

Un petonet i segueix així !

Respostes impossibles de donar a la gran pregunta "tens foc...?", que pretén ser un inici per trencar el gel. Paraules rabioses, que desprenen un munt de sentiments que tots duem dins i que, normalment, no ens atrevim a confessar, així, de cop i volta, al primer que ens demana foc.

Qui sap què contestaria algú si algun cop responguessis això quan et demanessin foc...

Ola guspira! m'ha agrdat molt aquest poema, necesiets algu que vulgui kompartir la teva soletat, algu en qui pugui knfiar plenament i estimar més que mai! i aquest algu t'acompanya?



Petons i abraçades