Ahir

Un relat de: Guspira

Ahir, em vaig sorprendre amb el teu record,
el d'anys ençà, passejant per un carrer estrany
amagat al barri més conegut de la ciutat.
Plovia, t'estimava i plovia,
i, potser, al mateix temps, t'escapaves
i intuïes la vall de llàgrimes salades
que abocaria, amb presses,
aquest record al pou incert de l'oblit.
T'estimava, plovia i t'estimava,
i, sense presses, passejàvem
i acabàvem a un hotel barat d'Angers
on la nit ens arrapava entre llençols
que a l'endemà sagnaven.
I ben segur que vam estar a punt
d'obrir de nou les portes a l'amor,
ara fa un any, una altre nit plujosa,
quan covard vaig decidir no pujar
i agafar el taxi de tornada a casa.
A vegades les llàgrimes esdevenen or,
les meves ho van ser per tu
i per aquell petó que, no sent el primer,
el recordo com si ben be ho fos,
glaçada Barcelona, mirada eclèctica
sota una boirina amalgamada de desembre.
I els versos cauen com les fulles caduques,
sempre vas ser una inexorable inspiració
de vitalitat i somriures;
i encara espero que, de tant en tant,
se t'aparegui el record vitri
d'un temps passat,
passejant per un carrer estrany
on els dos, enamorats,
vam jugar a ser amants,
o be amants,
vam jugar a ser enamorats.

Ahir, em vaig sorprendre amb el teu record,
el d'anys ençà, passejant per un carrer estrany
i la partida d'escacs que no vam acabar,
jugada a jugada, errades i encertades,
potser avui no seria aquí,
potser mai vaig arribar a ser aquí.

Comentaris

  • geraldine | 31-12-2006 | Valoració: 10

    uffff
    quin mon.
    buida de mots per dir-te el que he sentit llegint aquest escrit.
    maravellós.
    les imatges...

    bellesa.


    Paris es una ciutat preciosa, una ciutat que enganxa.

    la primavera en aquesta ciutat es magica.

    ara ja comença a fer fred.
    i fa dies que no hi veig el sol.
    pero m'agrada sortir al meu carrer i que se'm glacin els ullets. no se pq.

    una ciutat on et sents sol en una immensitat d'art. una immensitat de somnis que passejn pel carrer acompanyats de nassos freds.

    ...


    magradat molt
    petons!

    et llegeixo!!
    e

  • fa molt temps[Ofensiu]
    Perestroika | 14-12-2006

    que no sé res de tu... tot bé per París?Una abraçada ben forta!

  • MAGNIFIC ahir... el record![Ofensiu]
    Noia de vidre | 21-10-2006 | Valoració: 10

    preguntes que mai deixaran de passejar-se pel teu cor, com aquest relat, que em fa posar melancòlica... com dir que l'ahir mai tornarà senyoret de Paris? Relament increïble!!!
    un petonet molt fort de vidre de colors.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: