Nit constel·lada

Un relat de: Guspira

Cada mot, tot això teu em captiva,
rés més que paraules,
molt més que somnis,
sensacions estranyes neixen
i m'empenyen a imaginar-te,
a cercar-te als carrers foscos
sota la tènue llum dels fanals.
Sembles desbordar fantasia,
vitalitat de fronteres difuses,
potser el mon inert canviï de color
sota la teva atenta mirada,
potser ets fum d'encens
o simplement fugaç estel,
nit constel·lada d'esperances,
lleugera i eterna.

Comentaris

  • Ningú- | 07-10-2007 | Valoració: 10

    m'encanta... molt, molt.

    Ningú-

  • poema de mètrica lliure[Ofensiu]

    Ès un poema de lèxic d'un gran valor literari, m'agradat molt.
    Anna Maria

  • Sempre m'encanta llegir-te[Ofensiu]
    Perestroika | 24-05-2007

    és una manera d'imaginar-te "a prop", i no sé ben bé perquè.

    M'agrada molt el final.Una abraçada!

  • precios.[Ofensiu]
    geraldine | 10-02-2007

    la pitjor metzina, vull d'aquesta metzina... es la meva medicina... i el pitjor verí!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: