Treva

Un relat de: Guspira

Conversem amb els ulls,
observem amb les mans,
i, a més,
besem amb la llengua,
entrelligant els llavis
com serps espantades
a punt d'atacar.

Escruto el teu cos, el teu tacte,
sense fronteres visibles
desmarco a la física més elemental
i em fonc sota el teu llençol,
quan la nit esdevé matinada
i els estels s'amaguen rera un núvol,
quan la llum feréstega del dia
dona treva a un amor passat
de nits salvatges.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: