Atemporal

A vegades la genialitat s'amaga rere un got de vi,
com un llampec, exalta una paraula,
o una complicitat quasi divina
que exclou el temps de les nostres vides.

I sembla que la nit no avanci en el sentit habitual,
apareixen i desapareixen les agulles del rellotge,
desmanegades, completament boges,
no saps mai on acabaràs i, en ocasions,
no recordes tan sols on has començat.

La música etèria d'un acordió, o potser una guitarra,
esdevé l'única evidència del temps
que corre, i no t'empaita quan enlaires la mirada
i una claror diàfana fa néixer un nou dia,
apagant les llums de la nit més llarga.