Si tan sols fos una quimera

Si tan sols fos una quimera fer peu a la lluna
quan es reflexa, palpitant, als teus ulls distants,
m'endinsaria dins el teu cos ben entrada la primavera,
i cercaria, amb esma, l'insòlit viarany que em portés
al fons més absolut d'aquesta estranya mirada.

El teu perfum encara acompanya els minuts
d'aquell vell rellotge que, a força de caure,
s'ha tornat boterut i fidel, mirall de l'ànima
que s'entrega a un desconsol vast i fred,
origen primordial del meu anhel més immens.

I és per això que aquesta nit trista, òrfena i maleïda,
voldria submergir els teus records en oceans de flames,
i cridar fins a difuminar el meu alè pels foscos indrets
que encara guarden amb cura un brot minúscul de vida,
una minsa esperança, un somriure maldestre.