Si tan sols fos una quimera

Un relat de: Guspira

Si tan sols fos una quimera fer peu a la lluna
quan es reflexa, palpitant, als teus ulls distants,
m'endinsaria dins el teu cos ben entrada la primavera,
i cercaria, amb esma, l'insòlit viarany que em portés
al fons més absolut d'aquesta estranya mirada.

El teu perfum encara acompanya els minuts
d'aquell vell rellotge que, a força de caure,
s'ha tornat boterut i fidel, mirall de l'ànima
que s'entrega a un desconsol vast i fred,
origen primordial del meu anhel més immens.

I és per això que aquesta nit trista, òrfena i maleïda,
voldria submergir els teus records en oceans de flames,
i cridar fins a difuminar el meu alè pels foscos indrets
que encara guarden amb cura un brot minúscul de vida,
una minsa esperança, un somriure maldestre.

Comentaris

  • tres...[Ofensiu]
    perunforat | 17-10-2009

    estrofes acurades de metàfores sobre la bellesa, el desig, l'amor, la passió, l'esperança. He notat musicalitat, ritme(com la d'una barca en un dia de calma), un ball ve de versos molt delicats.
    Arreveure!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: