L'absurd

Un relat de: Guspira

L'absurd és creure que no et pots alçar
i lluitar per tot allò que has estimat.

L'absurd es jeure impassible
i deixar passar el temps sense esma,
quan una dificultat pot fer créixer
la genialitat d'una solució
i una nova coneixença.

L'absurd és contemplar els estels
deixant els peus a terra,
i evitar la lleugeresa nocturna
d'un vals lunar sense fi.

L'absurd és mirar els teus ulls
i no caure foll als teus braços;
quan un somriure misteriós
esquinça el temps sota el teu tacte
i tot esdevé sense remei
el teu miratge.

Comentaris

  • has...[Ofensiu]
    perunforat | 15-09-2009

    posat noms i cognoms a quelcom intangible que fem servir quan se'ns escapa de les mans un "allò" que no podem agafar o entendre, segurament també són molts instants desapercebuts que deixem escapar, joies que deixem sense polir . Fràgils instants, imatges boniques i de collita pròpia!
    Arreveure!!!



  • Seria no llegir i rellegir el poema...[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-12-2006 | Valoració: 10

    Anava a triar un parell de línies per assenyalar-te que m'havien agradat molt... però després he pensat que potser unes altres... i fins i tot... Resumint: em sembla que anava a destacar-te tot el poema!
    Cada conjunt de paraules té un ressò ben especial amb compàs propi... i les darreres un encís que m'atrapa i em deixa bocabadada...

    He gaudit molt i molt amb la teva companyia aquest vespre... dedueixo que he de passar més sovint a llegir-te!

    Fins aviat! Ara mateix t'envio una abraçada i un somriure,
    Unaquimera

  • Què bonica, la poesia...[Ofensiu]
    Arbequina | 25-10-2006 | Valoració: 10

    L'absurd... hom hagués tirat a enfocar-ho des del punt de vista més reflexiu... però tu, com a bon poeta, li has tret el suc metafòric, bell, ple d'imatges suggerents.
    Aquest poema m'ha encisat.

    Una forta abraçada.

    Arbequina.

Valoració mitja: 10