A mig camí

Un relat de: Guspira

Encara viu una flor sota el camp gebrat,
encara hi viu, feréstega i solitària,
planta cara al fred amb quatre pètals vermells
i les mirades apressades dels vianants
que tanquen les portes de cada carrer.

I jo em pregunto si el mar ja serà
únicament refugi de mirades,
si el fred nocturn omple els bars de fum
i les fulles tapien ja els carrers de Gràcia,

Comentaris

  • Se'm fa difícil [Ofensiu]
    brideshead | 30-05-2007

    endevinar el veritable missatge del teu poema... Hi crec llegir un lament a la soledat, la insensibilitat i l'egoïsme en els quals caiem tantes vegades, observant una flor mig marcida, aillada i poruga, sense que ens emocioni, passant-la de llarg, per anar apressats a les nostres destinacions.

    I potser quan només poguem fer servir el mar com a aixopluc íntim i el fred es faci amo de bars i carrers que no compartirà ningú, ens adonarem que només som a mig camí del no-res...

    Un lament trist el teu, desassosegat i desesperençador... o això el que m'ha semblat veure-hi a mi.

    Fa molt que no voltes per aquí, oi? Entenc, per la teva biografia, que deus ser a Paris, enriquint-te amb altres cultures, amb altres persones, amb altres coneixements... Ja sé que ets un enamorat d'aquesta gran ciutat, però no t'oblidis que nosaltres seguim aquí, esperant noves creacions teves i, de nou, la teva companyia.

    Una abraçada ben forta. Espero que estiguis molt bé.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: