Digues

Un relat de: Guspira

Digue'm
si encara cada dia
veus sortir el sol
i et recordes de mi.

Digue'm
si plou o neva,
si plora la lluna
en sentir-se òrfena
de la nostra mirada.

Jo t'explicaré
tot allò que sento
quan passejo sense rumb,
quan un cafè noissette
m'escalfa les mans
en llocs estranys.

Digue'm
si ja hi ha sortida
d'aquell laberint
que vam deixar a mitges,
si ja no cremen les paraules
quan beus dos gots de vi
i neixen els estels
endins els teus ulls.

Comentaris

  • * tot allò que sento quan passejo sense rumb *[Ofensiu]
    kispar fidu | 07-12-2006

    caminant cap al teu destí, aquell que vam deixar enrere, i que ara em pregunto que em respondries si amb un Digues et demanés si el voldries tornar a compartir...

    moments passats,
    d'aquells que volem reviure i anhelar...

    Digues si desitjaries amb mi retrobar aquells instants en que no ens calien els Digues i sols les mirades ens feien somiar_

    salutacions de nou després d'uns temps d'absències!

    ens veiem per aquí, entre lletres i també flogs!

    Gemm@

  • Preciós![Ofensiu]
    Perestroika | 16-10-2006

    " Digue'm
    si encara cada dia
    veus sortir el sol
    i et recordes de mi. "

    Ara el sol dorm, i ja estic a punt d'imatar-lo. Preparada per anar al llit he pensat en tu, no sé perquè, i he vingut de seguida a llegir-te.

    Suposu que el meu cor enyorava els teus versos...deu ser això.

    Què tal les coses per parís?

    Una abraçada còmplice!

  • diriem.... [Ofensiu]
    Noia de vidre | 08-10-2006 | Valoració: 10

    Que el sol fa l'amor a la lluna amb les mirades al ballar entre relats com aquest...
    parlar amb mots quan no ens deixen les mirades....
    petons forts de vidre!

    pd.: realment, PARÍS t'inspira ;)
    FELICITATS*