TARDOR

Un relat de: AVERROIS

Amb el silenci he volgut parlar,
però ell no m'ha dit res,
tan sols els arbres,
melangiosos,
han començat a acomiadar-se,
per endinsar-se,
en un bell somni,
que els durà fins a la primavera.
Les seves tristes fulles,
el color canvien,
i aviat es desprendran del pare,
per deixar-lo descansar.
Mentrestant el Sol,
amb tot l'amor,
escurça el seu temps de claror,
per no molestar-les.




Comentaris

  • La tardor...[Ofensiu]
    M | 21-12-2005

    no sé què té que em porta unes sensacions tan boniques... i records, de quan escoltàvem les 4 estacions i la senyoreta ens explicava que les fulles queien a la tardor. I jo caminava per la vora del canal d'Urgell, abans, quan encara no era de formigó, gaudint del camí com mai, aixafant fulles i escoltant aquella musiqueta...

    La tardor és preciosa, puc dir que la meva estació preferida, i m'ha agradat la manera tan dolça i la melangia que es desprèn de les teves paraules...

  • És fascinant[Ofensiu]
    brideshead | 19-12-2005

    Té una melangia i una dolçor alhora, que el fan un poema bellíssim.

    Felicitats per saber encadenar paraules tan boniques, que desprenen serenor de tardor.

    Una abraçada!

  • aiix...[Ofensiu]
    stradivarius | 19-12-2005 | Valoració: 9

    merci pel teu comentari al meu poema"la llum de l'ombra"has sigut el primer!i x aixo e decidit voltejar pels teus poemes i aquest especialment ma agradat ja k la tardor m'encanta...:P!trob k és un poema amb molta harmonia i molt bonic.!petons

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371646 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!