Som indestructibles

Et llegeixo uns anys després de publicar el teu relat. Espero que estiguis tan exaltada i indestructible, que el pas del temps t'hagi fet encara més passional més amorosa. Tens un somriure que enamora, vaja puc dir que me n'he enamorat i tan sols per això val la pena llegir-te.Malgrat tot quan vinguin dies d'angoixa i de depressió convé entendre que no són certs ni eterns i que la força de l'amor, ara ennuvolada, tornarà a lluir, per què dels núvols foscos i abundants també en cau la pluja que tot ho rega i ho transforma, sadollant la terra d'esperança nova. Un petó molt amorós i tendre.
Ens llegim.

Caram, Queca, quin relat! Em sembla que he triat el dia ideal per passar a llegir-te!
He dubtat per quin relat regalar-me uan he vist que l'anterior no l'he llegit encara... però he de reconèixer que el títol m'ha seduït, avui que em sento fràgil i cansada, i un cop endins... ja entre línies... no he pogut per menys que rendir-me davant la força evident de l'amor, la fortalesa que crea l'enamorament al voltant dels qui l'habiten, la potència de la passió i l'energia de la certesa... i no puc per menys que felicitar-te per ser inigualable, inimitable, invencible... i felicitar-me a mi mateixa per coneixer-te!

M'ENCANTA sentir-te tan forta!!!

T'envio una abraçada imparable que no conté dolor, ni retrets, ni tristesa... és tota, tota, tota feta d'afecte,
Unaquimera

...se m'ha quedat dir que és aquesta màgia que permet transferir infinitat de vegades l'experiència singular de l'amor la que ens fa, com molt bé dius, "...inigualables.
Inimitables.
Invencibles.
Indestructibles."
Un petó,
franz

L'experiència personal, de la més primària a la més excelsa, resulta en veritat reveladora quan resulta compartible. La paradoxa final és que som universals en la mesura que som profundament personals.
L'amor és l'experiència més íntima i alhora la més exterior, ja que necessita de l'altre per manifestar-se -i penso que fins i tot és així en la més elevada passió, la mística: l'experiència de l'unitat sublim en què es dissol la consciència individual-. L'amor, doncs, és un graó en el misticisme, perquè acaba fonent la individualitat en la petita comunió de la parella.
Aquest TU en majúsucles que subratlles i del que reculls una citació, pot acabar així sent tots i cadascun de nosaltres, dels que ho llegeixin, i per això fa gran aquest gran poema. Perquè ens revela a nosaltres mateixos. A tots el que estimen.
Una abraçada,
franz

Sentiments i passió,
deixen cicatriu fonda;
i ni els anys o la cirurgia ho poden esborrar.

Malgrat que el temps, gran enemic,
s' encarregui de difuminar-ho tot .

Avet