Sola?

Un relat de: Nonna_Carme

Dolçament ell s'ha dormit,
son cos estimat reposa
i,per darrera vegada,
els teus dits besen son rostre.


I saps que ja no el tindràs,
que et mancarà la seva ombra,
de més enllà`a dels estels,
malauradament, no es torna.


Penses que no és veritat,
que d'aquest adéu no és l'hora,
que encara no pot deixar-te,
que no vols quedar-te sola.


I sents que aquesta paraula
et neguiteja, t'enfonsa
i t'acompanya a la cambra
i,arreu a on vas, te la trobes.


I el cerques,inútilment,
en les més petites coses
que omplien la vostra llar.
Mes jo crec que t'equivoques.


Has mirat be el teu entorn?
Has observat els que et volten?

Aquell nin te els seus ulls blaus,
aquell gest no te'l recorda?


Aquell parlar, aquell somriure,
no tenen la seva força?
Aixeca el cap i veuràs
que no t'ha deixat tan sola.

Comentaris

  • Entendridor[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 12-11-2017

    El poema està tan ben fet, que un es posa en la pell de qui reflexiona encara que no ho vulgui. I quina manera de plorar la pèrdua! Però quan un pensa que no podrà refer-se emocionalment, els petits detalls de qui l'envolten la fan tirar endavant. Quina gran lliçó d'humanitat! Recomano molt la poesia a qualsevol que passi per un tràngol de pèrdua similar. Per treure's el barret! Moltes felicitats, Nonna Carme!

  • aquells que estimem, no moren mai!![Ofensiu]
    teresa serramia | 23-04-2011

    Dolces paraules per descriure realitats amargues...
    Nonna..., quanta dolcesa guardes dins teu..., i fora..
    Diria que ets tota feta de DOLCESA..........
    Regalimen amor les teves paraules..
    L'amor és vida....,
    fins i tot més enlla`de la mort.
    Una gran, immensa, joiosa abraçada................

  • gràcies nonna guapa...[Ofensiu]
    joandemataro | 05-07-2010

    pels teus ànims i comentaris tingues ben segur que m'esperonen... i d'aquest poema t'he de dir que l'he viscut amb la mare tal com el descrius..aquell últim bes, el seu record... no és morta la seva ànima , viu dins meu i en tots i totes els que la vam estimar...
    braçada
    joande

  • Molt emocionant![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 01-05-2010

    Un poema ben entenedor, planer, senzill i alhora molt profund. Aquestes qualitats literàries són les que sempre t'acompanyen en els teus escrits. Hi ha sempre una lucidesa que admiro, un somriure enmig dels plors, una llum que t'espera al final del túnel. Hi ha l'esperança de saber que l'ésser estimat que t'ha deixat sobreviu a través d'aquest nin que és la seva imatge.
    Crec que tots hauríem de prendre nota d'aquestes lliçons de vida que aportes en els teus mots. Si volem no estarem mai sols, només és qüestió d'obrir la ment i observar el nostre voltant des d'una perspectiva diferent, més positiva.
    Com sempre és un plaer llegir-te, Nonna.
    T'envio una abraçada ben forta i et dono les gràcies per poder escoltar unes paraules teves que em van fer molt feliç el dia del meu aniversari. Ets un sol!

    Mercè

  • jo també m'enganxo[Ofensiu]

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Clar de lluna | 03-09-2008

    ...els que marxen sempre resten en algun racó, en algun gest, en algun record,... sempre.

    M'ha agradat especialment el final:

    Aquell nin te els seus ulls blaus,
    aquell gest no te'l recorda?


    Aquell parlar, aquell somriure,
    no tenen la seva força?
    Aixeca el cap i veuràs
    que no t'ha deixat tan sola.


    Et deixa pensant, doncs és l'antídot per seguir endavant i superar el dolor de qualsevol pèrdua.

    Un petó.

  • Gracies Nona_Carme![Ofensiu]
    entortilligat | 31-07-2008 | Valoració: 10

    M'has animat molt. T'hauré de fer cas i publicar una mica mes.

    Però aconseguir el teu nivell, es molt difícil. Fots els poemes com si no et costes res. Son tots molt bonics i bons. Et vaig llegint i..aprenent de tu .

    Una abraçada POETESSA!

  • Es maco[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 28-07-2008 | Valoració: 10


    és preciós, però trist. Em provoca un sentiment trist. Gràcies.

    Un salut d'ullsblaus1

  • Viure.[Ofensiu]
    JOANPG | 28-07-2008 | Valoració: 10

    Sí, Carme, l'aparent tristesa del teu poema, molt ben expresada i matitzada amb les paraules més escaients, queda feta mica en les dareras estrofes on, simulant resignació, t'adones que el que has escrit i viscut en la sensibilitat del poeta, no és res més que la vida real. Fets punyents i desencoratjedors que ens mortifíquen junt amb realitats engrescadores que veiem arreu, són, en realitat, fets de vida.
    M'ha agradat molt, com tots els teus poemes.
    Regalan's noves mostres del teu art, de la teva experiència, del teu saber viscut...

    Una forta encaixada de JOANPG.

  • Trist [Ofensiu]
    Xantalam | 20-06-2008 | Valoració: 10

    però amb una espurna d'esperança i amb mots sensibles i bells. Sempre ens deixen alguna cosa els que marxen i sempre restaran a la nostra memòria.
    Una forta abraçada. Jo també et llegiré per gaudir de la teva poesia.
    Xantalam

    PD:Sense veure el quadre i el context era difícil d'interpretar bé el poema que em vas dir...És normal, ens passa a tots que veiem coses diferents de les que l'autor volia expressar, però aixó també enriqueix la poesia, les diferents interpretacions que en fem.

  • Entre la tendresa i la tradició[Ofensiu]
    deòmises | 19-05-2008

    Poema bastit en heptasíl·labs monorims (rima assonant als versos parells O-A), que li dóna l'aire tradicional del romanç.

    Poema construït al voltant de l'observació a la persona que dorm. Pacífic, pausat, en veu baixa, com apunta en Ferran.

    Tendre i amb bon gust.

    d.

  • tristesa [Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 05-05-2008 | Valoració: 10

    i aquell toc tendre de les paraules dites en veu baixa, suau.
    Molt bonic.

    Ferran

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 24-04-2008 | Valoració: 10

    Sembla com si a més d'haver sabut aplicar meravellosament l'estrofa de Tagore, tinguessis el cor sagnant de dolor. Has aconseguit un magnífic poema farcit de sentiments de dolor, de boniques recordances, i de anhelades esperances.
    et seguire llegint
    J. Lluis Cusidó



  • trist però positiu[Ofensiu]
    diesi | 21-04-2008 | Valoració: 10

    M'agrada molt la frase de Tagore, sovint ens costa aplicar-la però quan realment te n'adones que hi ha més motius per somriure que per plorar, val la pena.

    Sempre s'ha de mirar endevant.

    Mil gràcies pel teu comentari ^^

    petons i seguim llegint-nos!

    #NaT#

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Nonna_Carme

69 Relats

1546 Comentaris

109548 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
El meu nom : Carme Olivé. Nonna m'ho diuen els meus 5 fills, 9 nets i dues besnétes. Visc a Sant Boi del Llobregat d'ençà que em vaig casar només fa 52 anys. Com podeu veure en tinc molts però, no us enganyeu., no soc vella i mentre m'agradi tant aprendre coses noves, penso que no me'n sentiré. De fet , estic superant dos reptes: escriure en català i entendre'm amb l'ordinador. M'agrada plasmar en un paper, els meus sentiments i les meves vivències. Aficions? Llegir , la música moderna o clàssica, depèn del moment. Una de les meves cançons preferides és Imagine, de Jhon Lennon , tal vegada perquè parla de pau (soc pacifista al 100%). He fet teatre molts anys com afeccionada i .doblatge.

M'afegeixo a la llista de relataires que demanen no ser valorats però rebré, encantada ,els vostres comentaris i les vostres correccions. Gràcies per tot el que estic aprenent de vosaltres.