Sóc rebel

Poesia optimista que omple d’alegria, de ganes de viure.
Una petita gran joia que cal llegir sovint. Ser tal com ets, acceptar-se i gaudir. Cercar nous horitzons amb il•lusió i empenta. Tastar noves experiències, aprendre a viure a cada moment.

Una forta abraçada

Tot i que descrius el que creus veure en la noia de la bicicleta, jo et veig a tu, dona de lligams oberts! Tens desig de llibertat i l'exerceixes dintre dels inevitables "lligams" que tenim tots: la feina, la família, els compromisos... Però tu esculls el que vols fer, elegeixes probar coses noves, ser tu mateixa i desempellegar-te d'allò que no et fa feliç. Saps soltar el llast i anar lleugera d'equipatge per la vida.
Et felicito per aquest poema que jo reconec tan teu.

Molt ben expresada en aquest poema que podria ser una cançó dels meus(teus?) anys joves quan varem haver de trencar moltes normes per exercir la Llibertat.

he estat fora però ja he arribat, a veure si m'animo i participo en algun repte, que us veig molt engrescats!!

Petons

Fa temps vaig intentar de definir el nostre trànsit de teenagers pels canvis generacionals i de perspectives –tan de noies com de nois– cap a mitjans dels anys seixanta. O més ben dit, quan acabàvem d'estrenar la vintena d'anys. Vaig titular l’escrit amb el tòpic Estudies o treballes?. I de l’intent en va sorgir una reflexió en clau masculina sobre la manera de ser i de reaccionar d’una nova generació de noies i dones que a tots ens tenien admirats, alhora que intrigats. No sé si vaig aconseguir d’arribar al fons de la qüestió.
En canvi, tu, amb un poema directe, contundent i absolutament creïble me n’has fet una descripció fefaent i definitiva. Certament han hagut de passar anys i panys perquè tot allò que vaig entreveure durant la meva venturosa etapa de jove a la cerca de parella de ball es convertís en venturosa realitat. Va ser tal com deia al poema amb què participava en el mateix repte que tu, La noia de la bicicleta.

[...]la vaig veure
al meu davant, resplendent,
bigarrada, vital, lliure.

El meu esdevé una anècdota des de la perspectiva masculina. El teu és un crit de rebel·lia sorgit de la part més profunda de l’autoestima. Com ha de ser!

Raül

fa sentir-se viu, i que aflori la força interior que podem
tenir adormida---Soc reina de mi--- deliciós.
Una abraçada Gironina
Josep

tu si que fas bona poesia !!!
gràcies per comentar d'una forma tan amable el meu darrer poema, ja saps que venint de tu encara em fa més il.lusió i encara té més valor !!!
una gran abraçada i fins aviat

petonassos !!!
joan

Em va agradar molt el teu poema. Reflecteix molt bé allò que a mi em va fer sentir. Va ser un merescut guanyador.
Una abraçada