Si tanco els ulls...

Si tanco els ulls puc veure’t. Ets aquí, ens separa una distància de menys de cinc mil•límetres i de nou, t’abraço.
Si tanco els ulls puc sentir la calor del teu cos, els teus braços allargar-se per envoltar la meva cintura; les teves mans acariciant-me amb delicadesa i suavitat, d’aquella manera que només tu saps fer-ho.
Si tanco els ulls puc besar els teus llavis rojos i molsuts, el teu coll, les teves galtes, les teves orelles... Puc fins i tot, dibuixar la teva cara amb petons.
Si tanco ells ulls... No puc veure la teva mirada penetrant, profunda i alhora indecisa en moments equidistants; i sí, l’enyoro.
Si obro els ulls... No hi ets. No sé ni tan sols si hi seràs mai. El teu silenci s’anteposa a la parla i em remet missatges en blanc que s’esquitxen amb les llàgrimes dels meus ulls.
Et penso, et somio, t’enyoro, però no vull ni puc dir-te: “et perdo”.