Sense baixades no hi ha pujades, és així.

Perque normalment la rutina no agrada, cansa, avorreix a la gent.
Perque les persones canvien de pensaments continuament? Perquè és així, igual que en l'àmbit científic; a cada descobriment canvia la versió, canvia la teoria. Perque per cada cosa que feim hem de canviar, és així, no depèn de cap factor, no ho podem canviar.
Perque en la nostra vida; en un any tenim èpoques bones i dolentes, perquè és així, perque si no hi ha pujades, no hi ha baixades, i si no hi ha baixades no hi ha pujades, qui pot canviar-ho? Qui ho pot fer? I si per qualsevol cosa qualcú ho pogués fer, ho faria? Ho voldria fer?
Una vida llisa, sense pujades, sense baixades, sense riscs, sense sentiments emotius. Viatjant en una eterna línia recta, en la qual no hi ha curves, en la cual totes les persones estarien sempre del mateix estat d'ànim. I això és la rutina, i és que sempre, sempre, tothom es cansa de tot, res dura per sempre. Encara que estiguem al cim d'aquesta vida, i de que el món girés només per nosaltres. Tots necessitam plorar, provar coses noves, riure, viatjar, sentir l'emoció de la vida, no aturar-nos mai en aquest camí sense final, seguir, seguir, seguir provant, fins a trobar la llum que ens aclami a una altra vida, sense deixar cap segón sense viure.