Secrets impagables

Un relat de: crohnic

Palplantat davant el mirall, en Jordi es va repassar de dalt a baix exhibint un rostre d’insatisfacció. Aquell dia complia quaranta dos anys.
Els signes de l’envelliment començaven a manifestar-se al seu cos: gran augment de les arrugues frontals, caiguda progressiva del cabell, perceptible creixement de la papada, primers pèls blancs a la barba, músculs cada vegada més atrofiats,... A això s’hi havia d’afegir els símptomes que no eren visibles com: pèrdua de visió gradual a l’ull dret, disminució de l’elasticitat muscular, preocupants problemes d’erecció,... No podia negar l’evidència, estava envellint.
Aquelles dues pastilles diàries que prenia des de feia tres anys no havien servit per res. Per sort, guardava una garantia. Aquesta mencionava que si transcorreguts cinc anys exterioritzava senyals d’envelliment li retornarien els diners, que per cert, n’eren una gran quantitat.
Neguitós, en Jordi va trucar a la bruixa que li havia venut el secret de l’eterna joventut, desgraciadament el número de telèfon estava fora de servei. Sense cap altra opció, va agafar el cotxe i va recórrer les quatre hores que el separaven de la consulta de la dona. La sorpresa va arribar un cop va arribar-hi. Un cartellet de “Se vende” precedia l’entrada a la casa.
Aviat va comprovar que no era l’únic que cercava a la curandera. Una noia, a qui li havia venut el secret de la felicitat, la buscava perquè afectada per una forta depressió havia intentat suïcidar-se en diverses ocasions. I un jove, el pare del qual havia comprat el secret de la vida eterna, volia trobar-la després que el seu progenitor morís com a conseqüència d’un atac de cor. Però aquests no eren els únics damnificats, n’hi havia molts més.
Cap dels afectats va saber mai més res de la vella estafadora ni, per suposat, dels seus diners. Per la seva part, l’astuta vella vivia feliç i despreocupada envoltada dels luxes més inabastables. Era la compensació per haver descobert el secret per fer diners.

Comentaris

  • Comentari 101?[Ofensiu]
    nuriagau | 05-06-2011

    Una història simpàtica i original. Com a escriptors sembla que tenim certa facilitat per cercar formes de guanyar-se la vida de forma ràpida i poc legal. Pot ser ens hauríem de plantejar mirar si podríem traslladar-ho a la vida real.

    Un relat de lectura agradable que es provoca el somriure al lector i ens consola per descobrir que el secret de la joventut no existeix.

    Ens seguim llegint,

    Núria

  • Molt realista[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 19-02-2011 | Valoració: 10

    El pitjor de tot és que aquestes estafes no només afecten el món esotèric, sinó que també al món estètic, científic, farmacèutic,... que prometen allò impossible i fan somiar la gent amb perspectives impossibles.

  • Capitalisme[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-02-2011 | Valoració: 10

    Hola Crònic. Realment és molt ingeniós, molt creatiu, molt imaginatiu aquest relat. el trobo molt ben escrit i em recorda un conte, allò d'una vegada hi havia... Té una "moraleja" (com es diu en català?) molt actual, per desgràcia. A més, la linealitat del seu argument i escriptura fan que entri molt suau i molt bé. Et felicito. A llegir! Una abraçada.
    aleix

  • jo també el vull aquest secret!![Ofensiu]
    sigbar | 22-01-2011 | Valoració: 10

    llàstima de tenir escrúpols, la veritat és que fa ràbia pensar en la gent que es fa rica a costa de la ignorància dels demés. Molt ben trobat!!!

  • secrets en venda?[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 11-01-2011

    Bon relat, i bona lliçó. Els secrets com aquest no estan en venda, i si els venen... mala cosa, i aquí ens ho expliques amb pels i senyals que no en podem fer cas de bruixes estranyes. Però una cosa, no l'has pintat molt demacrat al pobre? amb tant sols quaranta anys?
    Pobre home, ha perdut el camí de l'eterna joventut, però ara té un nou secret, no parlar-li a ningú que una bruixa l'ha enredat!

    Bona sort i bona feina!

    Ferran

  • gràcies)[Ofensiu]
    Oluronbi | 09-01-2011

    què bo seria, que les bruixetes que ens ajuden ho poguessin fer, tal com quan erem petits, amb un glop d'aigua. A la feina, moltes vegaded veig que no hi ha millor manera de calmar un nen que escoltant-lo, parant-li atenció, encomanant-li entusiasme i convidar-li a que es tranqulitzi, bevent un glop.
    Cada cop més, penso que hauríem d'aprendre dels petits. Per sort, encara molts d'ells no han après a estafar als altres, i es deixen portar pels instints i els sentiments...

    i aquest petit missatge, pel "Jordi" de "secrets impagables": Som tan vells com ens sentim. Les evidències físiques poden ser tant sols canvis físics, no res més. :)
    una abraçada. I gràcies pel teu comentari, i per llegir-me.

    "Las arrugas del espíritu nos hacen más viejos que las de la cara".(Michel Eyquem de Montaigne)

  • gràcies crohnic pel[Ofensiu]
    joandemataro | 05-01-2011

    teu contacte durant aquests mesos, espero que seguim en contacte i que els reis et portin moltes alegries
    una abraçada mataronina
    joan

  • bon relat[Ofensiu]
    joandemataro | 04-01-2011 | Valoració: 10

    que dóna per a la reflexió, sobre les misèries humanes...
    et felicito i si no t'ho he dit encara desitjo que els reis et portin moltes alegries
    joande

Valoració mitja: 10

l´Autor

crohnic

43 Relats

273 Comentaris

191760 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Potser seria hora que actualitzés la biografia ja que no la tocava des del dia que vaig començar a penjar relats...
Nascut als 80 i aficionat al bon cinema, la música (els meus gustos són variats, tant m'agrada la música heavy com els cantautors catalans), el Barça, la muntanya,... Enamorat de Girona i d'escriure (llàstima que no sempre es disposa del temps necessari per fer-ho) i orgullós de ser català...
Però bé, continuo pensant que parlar de mi no és important, prefereixo que parlin els meus relats... De totes maneres, amb major o menor mesura, crec que els relats sempre et donen algun indici per saber com és la persona que els ha escrit...
Gràcies per llegir-me i comentar-me...
Salut i relats!!