Realitat.

Miraré la part positiva de tot això. Em costa trobar-la, però sé que hi és, sempre hi és quan més la necessito.
Per fi la trobo, m'aferro a ella, no ml'amollaré mai. Somric. Recordo, et recordo, i somric. Tot això acaba aquí, però m'ha agradat coneixer-te. M'ha encantat parlar de totes aquestes coses amb tu. No et vull borrar del meu cor, simplement canviar-te de lloc, ja que, on estàs ara em fas mal... i no vull sofrir més.
Et canvio de lloc, sempre amb la nostàlgia que em provoca fer-ho.

Dins meu ja no hi ha aquella ilusió de que aquell somni que vaig tenir aquella nit d'estiu... i això ja no em preocupa.
Vaig ser massa ilusa, però... vaig ser feliç, fins que em vaig adonar de que la vida no és un somni impossible que al final es fà realitat.
La realitat em va despertar d'hora.. i és veritat el que diuen: ''el que vui d'il.lusions, mor de realitats''. I aquesta realitat no m'ha fet morir, sino que m'ha fet tornar a viure, aprenent a aixecar-me i a acceptar que tot aquell somni ja havia acabat.