QUÈ PUC FER JO?

Un relat de: Jordi Abellán Deu
Potser el que vaig a dir et sigui indiferent.
Em pots creure que m’importa ben poc.
Si no et remou no em mereixes atenció.

Saps que no som els reis de la creació.
Que l’aire que respirem no es fa sol.
Ens cal conviure amb les que el creen.

Què ens alimentarà si no deixem res al voltant?
Remourem muntanyes de brossa buscant un mos
o ens menjarem uns als altres amb desesperació.

Cal pluja perquè pels rius hi baixi aigua.
Aigua necessària per sustentar tota vida,
aquesta que, sense més, donem per segura.

Si amb inconsciència seguim per on anem,
i en el cel no hi volen els ocells, serà cel?
Si moren els arbres on trobarem ombra?

Em diràs que la ciència trobarà la solució.
Llavors jo et pregunto: N’estàs segur d’això?
Estàs disposat a creure-ho sense moure un dit?

Què direm a fills i nets quan res no quedi?
Estàs preparat per afrontar la seva acusació?
Quan amb ulls plorosos, o pitjor, plens d’odi
ens assenyalin i ens preguntin amb tota raó:
Per què m’heu hagut de portar a aquest món?
Doncs comença a pensar: Què puc fer jo?

Comentaris

  • Anar a rehabilitació[Ofensiu]
    kefas | 29-04-2017

    Apa noi, pro què et passa ?. Potser se’t ha desconnectat el melic del cervell ?. Des que es va descobrir que el centre de presa de decisions socials és el melic i el cervell només és un apèndix per executar-les, això passa força sovint.

    Pots fer una prova senzilla. Seu en un lloc silenciós i tranquil i mira’t el melic fixament durant deu minuts sense moure les orelles. Si no aconsegueixes sentir que ets el centre de l’univers i comences a notar una càlida sensació de plenitud, estàs fotut. Ves corrents a un centre de rehabilitació.

    Ara que estem a punt d’aconseguir el nostre objectiu, deixar el planeta llis com un ou, no podem permetre que es torni a estendre el pessimisme i el desànim amb aquestes heretgies. Ara corro a denunciar-te.

  • Poema[Ofensiu]
    POBLET | 28-04-2017 | Valoració: 10

    per pensar i meditar seriosament el seu contingut.
    M'agrada molt Jordi.
    Ah, i felicitats que tots els sants tenen vuitada. no?

    Una abraçada.

    JOSEP MARIA

  • M'agrada molt, moltíssim.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 27-04-2017 | Valoració: 10

    És molt cert. I molt ben plasmat literàriament en versos sense rima (no necessiten pas rima).

    ¿Perquè portar fills a un món devastat per nosaltres mateixos i, en menor mesura, per generacions anteriors? ¿Perquè no fem coses per millorar el món, com el reciclatge, si és que no ho fem ja en el seu cas?

    Som responsables del planeta i de la convivència amb les altres espècies, i no som superiors a res. Qui maltracta injustament mai mereix ser amo de res. No parlo en broma.

    M'he endut una sorpresa molt agradable amb el teu relat. Imprimeixo com a principi rector meu el de llegir més relats teus; com a principi rector, insisteixo.

    A reveure, Jordi!!

  • M'agraden els relats i poemes[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 23-04-2017

    que fan pensar com aquest, però jo sóc més optimista i vull pensar que sí, que una meravella com és el nostre planeta no es perdrà fàcilment tot i que els humans ens empenyem en malmetre'l.

    Aprofito per desitjar-te que tinguis un dia del teu sant, "superguapu".
    Una abraçada, Jordi.

  • Llach[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-04-2017 | Valoració: 10

    Jordi, m'has fet pensar en Lluís Llach i la seva vella cançó "Cal que neixin flors a cada instant". Una forta abraçada!

    Aleix

  • Montseblanc | 21-04-2017

    Jo crec que la ciència no trobarà la solució, segur que no. I tampoc estic fent res per evitar-ho perquè no és a les meves mans. Ni jo ho he espatllat ni jo ho puc arreglar. Al meu fill ja li he dit moltes vegades i és ell el que m’anima i em diu que potser el final no serà tan negre. Però sí que ho serà, negre del tot. No faig res, Jordi, viure tal com m’han ensenyat els meus pares, que ja reciclaven les ampolles de vidre quaranta anys enrere, inclús les que ens trobàvem llençades als marges de la riera. Visc amb sentit comú però sé que no és a les meves mans la solució. De fet la solució ja no és a les mans de ningú, ara la qüestió es quan de temps allargarem...

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

125 Relats

195 Comentaris

41638 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos, perquè no me'n considero de poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com