ESTIC ENAMORAT

... l'actitud que "sua" tot el poema. Penso, crec que racionalment SÉ que és l'actitutd correcta per enfrontar-nos a la vida. Potser jo em quedaria amb l'estar enamorat de tot... el percebre amb gratitud i amb sensibilitat tot allò que fa del món que ens envolta, un lloc certament màgic en potència, fins i tot als moments més foscos de les nostres vides, i que l'únic que fa que pugui no ser-ho som nosaltres mateixos.

És molt generalitzar, clar. Hi ha situacions a la vida inadmissibles.

Però penso que hauriem d'intentar viure amb la voluntat que s'expressa al poema.
Ara em falta aprendre a fer-ho.

Això d’estar enamorat, no crec que depengui de si volem o no. De la mateixa manera que tu dius “he decidit estar enamorat”, jo he decidit “no em vull enamorar”. Pobret tu, i pobreta jo, que en això no podem manar...
Però entenc el que vols dir, sí que podem escollir, i fer l’esforç, de veure el costat positiu de les coses. Només per estar vius ja ens hem d’alegrar. I sí, sentir-nos enamorats del món que ens envolta, gaudir de les petites coses, somriure com tontos...
I després, l’Enamorament amb majúscules, farà el que vulgui amb nosaltres, petites formigues que no tenim pas el control.
Quan dius que “et passa pels ous i a les venes la sang es remou”, interpreto que vols dir que aquest sentiment d’estimar tot et neix de profundes arrels, tant de la sang (el cor), com de les hormones, la lluna i totes les altres coses que ens influencien i que fan que un dia ho veiem tot de color de rosa i al següent tot de color negre, sense que objectivament hagi canviat res.
Espero que continuïs enamorat per sempre més.

Un poema preciós. Llàstima d'aquest "perquè em passa pels ous", que a parer meu l'esguerra... Bé, qüestió de gustos... Però continuo pensant que no només és un poema preciós, sinó que també és summament saludable. Perquè no hi ha res com copsar la vida amb alegria i positivisme. I això diu molt de qui l'escrit. Estic enamorat de tu, Nil.

M'ha impressionat, la veritat. Primer el relat d'un macarra, però la cosa acaba amb la humilitat del que sap com van les coses. Sort del final...

Em sembla fantàstica aquesta decisió d'estar enamorat. Les decisions depenen d'un mateix i, per què no la de voler estar enamorat? Segur que veuràs molt millor la vida. Una forta abraçada, Jordi!

Aleix