ESTIC ENAMORAT

Un relat de: Jordi Abellán Deu
He decidit estar enamorat
de tot i de res a l’hora,
de tothom i de ningú en concret.

D’aquella dona que passa;
del nen que riu de ves a saber què;
del cambrer que amb la cervesa
em regala un “bon dia” amable.

I per què he pres determinació tal?
Per què ara i no ahir o per cap d’any?
Tu ho saps?... Jo tampoc company.
I ni em preocupa ni m’importa.

Només vull sentir-me enamorat
perquè em trobo joiós i viu.
Perquè sí. Perquè no. Perquè sinó...?
Perquè em passa pels ous
i a les venes la sang es remou.

També perquè em vull acostumar
a aquest estat d‘alegria i felicitat
i a tort i a dret pels carrers escampar-ho.
Simplement caminant amb un somrís dibuixat
i que els demés pensin “Mira! Un boig. Riu...”

Hi ha però un íntim i secret motiu...
Perquè així em costarà menys admetre-ho...
Admetre que de qui em vull enamorar ets tu.

Comentaris

  • A mi m'encanta...[Ofensiu]
    Akeron343 | 24-09-2018 | Valoració: 10

    ... l'actitud que "sua" tot el poema. Penso, crec que racionalment SÉ que és l'actitutd correcta per enfrontar-nos a la vida. Potser jo em quedaria amb l'estar enamorat de tot... el percebre amb gratitud i amb sensibilitat tot allò que fa del món que ens envolta, un lloc certament màgic en potència, fins i tot als moments més foscos de les nostres vides, i que l'únic que fa que pugui no ser-ho som nosaltres mateixos.

    És molt generalitzar, clar. Hi ha situacions a la vida inadmissibles.

    Però penso que hauriem d'intentar viure amb la voluntat que s'expressa al poema.
    Ara em falta aprendre a fer-ho.

  • Viu i somriu[Ofensiu]
    Montseblanc | 26-08-2018

    Això d’estar enamorat, no crec que depengui de si volem o no. De la mateixa manera que tu dius “he decidit estar enamorat”, jo he decidit “no em vull enamorar”. Pobret tu, i pobreta jo, que en això no podem manar...
    Però entenc el que vols dir, sí que podem escollir, i fer l’esforç, de veure el costat positiu de les coses. Només per estar vius ja ens hem d’alegrar. I sí, sentir-nos enamorats del món que ens envolta, gaudir de les petites coses, somriure com tontos...
    I després, l’Enamorament amb majúscules, farà el que vulgui amb nosaltres, petites formigues que no tenim pas el control.
    Quan dius que “et passa pels ous i a les venes la sang es remou”, interpreto que vols dir que aquest sentiment d’estimar tot et neix de profundes arrels, tant de la sang (el cor), com de les hormones, la lluna i totes les altres coses que ens influencien i que fan que un dia ho veiem tot de color de rosa i al següent tot de color negre, sense que objectivament hagi canviat res.
    Espero que continuïs enamorat per sempre més.

  • Jo també![Ofensiu]
    Nil | 25-08-2018 | Valoració: 10

    Un poema preciós. Llàstima d'aquest "perquè em passa pels ous", que a parer meu l'esguerra... Bé, qüestió de gustos... Però continuo pensant que no només és un poema preciós, sinó que també és summament saludable. Perquè no hi ha res com copsar la vida amb alegria i positivisme. I això diu molt de qui l'escrit. Estic enamorat de tu, Nil.

  • Enamorat[Ofensiu]
    SrGarcia | 25-08-2018

    M'ha impressionat, la veritat. Primer el relat d'un macarra, però la cosa acaba amb la humilitat del que sap com van les coses. Sort del final...

  • Decisió personal[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-08-2018 | Valoració: 10

    Em sembla fantàstica aquesta decisió d'estar enamorat. Les decisions depenen d'un mateix i, per què no la de voler estar enamorat? Segur que veuràs molt millor la vida. Una forta abraçada, Jordi!

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

143 Relats

240 Comentaris

62415 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos, perquè no me'n considero de poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com