MIRA’M LES MANS

Un relat de: Jordi Abellán Deu
Mira’m les mans. Aquí les tens.
Pots veure-hi el pas del temps.
M’han donat el pa que he menjat
Han acariciat pells que he desitjat.

Les cordes de la guitarra han pitjat;
han sostingut el bolígraf amb que escric;
passen les pàgines del llibre que llegeixo
i el que amb el pas dels dies vaig dictant.

Mira’m les mans. Ja tenen taques,
com al rostre que tampoc es llis ja.
Mes ara no. Tu mira’m les mans.
Estan obertes i res en elles hi ha.

De ben segur les teves tampoc son com abans.
Per mes ungüents que hi haguem posat
les senyals del que hem viscut
han deixat petja i segueixen fent-ho.

No demano que siguem perfectes.
Molt menys que siguem joves i bells.
Mentre el cor s’hi mantingui ho serem.
Mentre ens preguntem per quès.

Però tu mira’m les mans. Oi que Les veus?
per acollir les teves te les ofereixo.
i ens estremim en sentir-les, tal com siguin,
acaronant-nos les mans, enredant-nos els dits.

Comentaris

  • Mans per a tots els gustos...[Ofensiu]
    Nil | 30-06-2018 | Valoració: 10

    Per mi, abstret per les meves mans en llegir el teu preciós poema, són un llibre obert del que és i ha estat la meva existència. Són el mapa del meu recorregut a la vida. Mans d'haver treballat la terra, mans de jardiner que són ara, mans, no m'hi amago, promiscues al vici, mans que ara malden fer expressar de forma poètica allò que podria semblar a primer cop pura banalitat o sòrdida luxúria. Mans, mans...
    Mans que com molt bé tu dius no interfereixen en l'eterna jovenesa de la nostra ànima. Una encaixada de mans, Nil.

  • Breu[Ofensiu]
    El poeta | 28-06-2018 | Valoració: 6

    Les mans poder fer i dir moltes coses.El teu poema ho expresse bastant be.

  • comentaris[Ofensiu]
    Noia Targarina | 25-06-2018 | Valoració: 10

    Es un relat molt bonic , molt bent explicat i molt senzill, m' agradat molt continua escribin com ara i els continuaré llegint!

  • Te les miro[Ofensiu]
    Montseblanc | 18-06-2018

    Les mans són com l’avançada de les paraules, abans que obrim la boca, elles ja comencen a treballar. Per oferir, per agafar, per mostrar, per donar… I tan belles són les mans d’un infant com les de una persona gran. Cada una d’elles explica coses...
    Gràcies pel teu poema ple de sensibilitat i lliurament. Jo diria que traspua calma, acceptació i equilibri.

  • Mans plenes de vida[Ofensiu]
    Josep Maria Basté Framis | 17-06-2018 | Valoració: 10

    Es el que m'ha transmés cada ratlla, cada detall.
    I unes mans, només mans, nues, acollidores i sinceres, que segueixen vivint i oferint vida intensament.
    (uf! perdona, però és el que m'has trasmès)
    Moltes gràcies

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

140 Relats

225 Comentaris

58071 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos, perquè no me'n considero de poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com