LA VISITA

Un relat de: Jordi Abellán Deu
Bona nit li digué a l’esmerlida Parca
que, inesperadament, a casa va trucar.
I li obrí, com que sóc acollidor, la porta.

En una ma portava la dalla i a l’altre un regal.
Un obsequi dolorós a l’hora que irrebutjable.
Una punyida al pit que fins al braç arribava.

Mes que no el volia, no el podia pas refusar
sense mostrar descortesia amb ma convidada.
Vaig buscar, però, remei per la daga al pit clavada.

Ella i jo vam esperar l’arribada dels guaridors.
La guaita va ser curta, fins i tot malgrat el dolor
que fa que el temps s’alenteixi i sembli mandrós.

A una carrossa amb grogues llums vacil·lants
vam pujar. Bé... Jo més aviat hi vaig ser hissat.
Els guaridors, aqueferats, a Ella no la veien
més tots érem conscients de sa presència.

En mig de la nit la carrossa va travessar
les reixades portes d’un castell de cristall
on uns lacais, tots de blanc abillats,
em portaren en volandes a la sala de ball.

Ja la música, a sentir-se, començava.
L’invisible director de l’orquestra
amb la batuta marcava el compàs.

Tic... tic... sentia lleument mentre
els músics atenien llurs instruments.

Per damunt meu, en una pantalla
veia com el primer violinista
introduïa la línia de la melodia
que, agraït, el meu cor acollí
foragitant el pèrfid dolor per fi.

Tant dolça va ser la tonada
que en aquell precís instant
a deixar-me portar estava disposat.

Fins i tot acompanyant-la a Ella
on Ella decidís de la ma portar-me.
Ella, que en tot moment era al meu costat.

Més no. Ella no s’hi mostrà resolta.
Potser també per la música commoguda
girar-se i sortir de la sala la vaig veure.

A l’hora, en un son tranquil vaig caure.
A l’obrir els ulls de nou Ella ja no hi era.
Cap dubte tinc de que la visita es repetirà
i, possiblement, altre cop sense avisar.

Qui sap? Com sempre el temps ho dirà.
Mes quan torni novament ma visitant,
de ben segur em trobarà preparat.

Comentaris

  • Jugar amb la mort[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 31-05-2018 | Valoració: 10

    Un poema tètric, paorós, on jugues amb les paraules i, sobretot, amb una, la mort. És una forma natural de parlar-ne, de conviure-hi. M'ha agradat molt i molt l'estil que has emprat, el lirisme del poema. I la creativitat, la imaginació per tractar així la mort. Una càlida abraçada, Jordi.

    Aleix

  • No li obris més la porta, si vol entrar que la tiri a terra si pot[Ofensiu]
    Montseblanc | 29-05-2018

    Trobo que és molt difícil escriure sobre la malaltia, la mort; sobretot quan afecta a un mateix... I tu ho has fet molt bé, amb uns versos que fan esborronar perquè a la vegada que són bells estan parlant de patiment. És com si li traguessis ferro, però a la vegada, al fer-ho, deixes a la mort al nivell de la nostra vulnerable quotidianitat. I fa por.

    Paraules que m’han agradat i que m’apunto per fer servir: esmerlida, punyida, aqueferats.

  • Escac[Ofensiu]
    kefas | 28-05-2018

    Te’n has sortit, i com dius, la partida continua. A esperar el proper escac. I el cel, va cridar o va restar en silenci ? Bella aquesta melodia amb que condueixes el fil de la partida. Enhorabona

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

143 Relats

240 Comentaris

61115 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos, perquè no me'n considero de poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com