ALES D'IL·LUSIÓ

No et demano res que no em donis ja.
Tan sols mirar amb ulls d’infant.
Poder així volar amb ales d’il·lusió.

Agafar-nos les mans sense que calgui pensar.
Només perquè els dits volen jugar..
Sentir el frec i l’escalfor del cos.

Som ànimes que es busquen en mig de tant soroll.
Es criden i no se senten. Escolta’m per favor!
Estenc les mans enlaire reclamant l’amor.
En un clam d’esperança que hi haurà algú
que senti per fi la meva veu.

Dins del laberint volto i giravolto.
Un pas rere un altre en un camí ignot.
Més no defalliré. Encara em queda alè.
La sortida és a prop. El cor m’ho diu.
Deixaré enrere miratges i soroll.

Molts podrien dir que és inútil somniar.
Sé que no és cert. El somni esdevé real
en el mateix instant que el cor sent la passió.

Vols que ho compartim recorrent junts el camí?
Sense destí fixat pel plaer d’anar de la ma
a descobrir meravelles si les sabem mirar.

El món no és cruel. Tan sols està perdut
buscant felicitat que no es pot comprar.
Mirem-nos amb tendresa per a descobrir
que som molt més que un cos tan sols.
Necessitem regalar el nostre amor.

Cobrim tota la terra amb xarxes d’il·lusió.
Construïm un demà on no pateixi ningú.
On sempre hi hagin mans per aixecar qui cau.
Sé que no és il·lús sentir que és possible.
Tan sols cal veure clar que tots som germans.

Només cal mirar amb ulls d’infant
per, en ales de la il·lusió, poder volar.