ISTMES

Un relat de: Jordi Abellán Deu
Cap home és una illa
resa una ínclita frase.
Certa tal vegada. No ho sé ja...

Me’n fa dubtar el que a diari veig.
Potser no devem ser-ne d’illes,
Però no serem istmes potser?

Connectats a una “realitat”,
per així anomenar-la,
per una estreta franja
de, diguem-li... “consciència”,
també per un nom posar.

Als trens, on sovint viatjo,
munts de gent silent.
Tots amb la mirada baixa
dirigida a una pantalla.

En un precís angle el braç
per posar el lluminós artefacte
a l’alçada d’una mirada
que no caldrà aixecar.

Juguem, contestem missatges, ...
Pretext per a no desviar els ulls.
D’aquesta forma s’evita,
d’altri, la fortuïta mirada,
si es donés el cas.

Crec que istme és el mot adient
Cerclats d’un mar d’ones invisibles
per tot arreu menys per una,
tampoc visible, dita connexió.

Un oceà ple de distraccions
o notícies, tant se’m don,
com el mar ho és de peixos.

El peix candy-crash,
el pop whatsapp,
el tauró youtube,
l’anguila twuitaire,
la balena spotify,
la medusa googlera, ...

I així tota una rica fauna
que nodreix la fam de fugida.
I fugir... De què i per què?
Potser hom fuig d’un mateix.

Comentaris

  • Fugim de nosaltres mateixos[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-07-2018 | Valoració: 10

    Al darrer vers ho has dit, fugim de nosaltres. El nostre istme, la nostra palmera al mig, només hi falten els Tricicle fent sorolls. Un líric retrat social, una poesia propera i directa. Jordi, una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

141 Relats

230 Comentaris

59966 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos, perquè no me'n considero de poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com