VOL DE PAPALLONA

Un relat de: Jordi Abellán Deu
Instants que són fugissers
i ens omplen el cor, malgrat tot.
No es planegen ni s’esperen.
Potser d’aquí la seva lluentor.

Meravelles que retenir-les no es pot
més enllà dels límits del record.

Memòria de fets, gents i olors
que es porten dins i ens evoquen
dies que ja queden a la història.

Intensos moments viscuts
que sense cadenes han vingut.

Que si és bell el vol de papallona
és perquè és fugaç i lliure.
Que sinó ja no ho seria.

Comentaris

  • Breu[Ofensiu]
    El poeta | 18-05-2019 | Valoració: 6

    Amic Jordi:

    Sempre hem d´aprofitar tots els moments bons que ens porta la vida.Els moments passen, i sols queda els records, de tot allò que hem viscut amb plenitud.
    Igual, com dius, del vol de la papallona, que vola lliure.
    Un bon problema reflexiu.
    Un salutació poética.

  • Records[Ofensiu]
    Montseblanc | 16-05-2019

    Molt macos els teus versos, m’han fet sentir el que dius, aquelles imatges que venen al cap sense saber com, quan els hi sembla al cervell i al cor, que passen fugaces i ens fan present el sabor d’un passat. De vegades em meravella el cervell i la seva capacitat d’emmagatzematge, me l’imagino com un moble ple de calaixets petits, cada un guardant una petita joia, sigui de sabor dolç o amarg.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

145 Relats

244 Comentaris

70196 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos, perquè no me'n considero de poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com