Què et sembla si deixes de treballar i intercanviem gens?

Un relat de: Toni Viadé i Moreno

Osti tu ! El que més m'emprenya és que segons com em posi, el veig brillar. Si l'anell és allà, just en el lloc on el tub fa la corba. Però no hi ha manera de treure'l. Ni amb els palets que mai no fa servir però que sempre demana al restaurant xinès, ni amb l'agulla de fer ganxet de la sogra...Ai la mama, la mama del nen. Què diria si sabés que m'ha caigut a la pica l'anell que, ara farà deu llarguíssims anys, el seu nen em va regalar? I ell? I el nen de la mama? Ja l'estic veient deixant anar una de les seves frases lapidàries que tant em treuen de polleguera! De fet, és que les odio! Bé, reconec que primer m'agradaven força. Que potser van ser elles, sempre tant oportunes, a cops inclús divertides, les que em van enamorar. Però és que ara ja no les aguanto. I és que, després de tants anys, arriba un punt en que penses que "sentida una, sentides totes". Apa! Ara he estat jo qui n'ha deixat anar una. Si és que "menys la bellesa tot s'enganxa". Una altra! I aquesta tant dolenta com plagiada del porter de l'edifici. Va, va Míriam, concentra't en el que estàs fent. Que no ha de ser tant difícil treure un anell d'una canonada. A veure..."Capítol 3.1. Desmuntatge de canonada. Pàgina 73...Sostenir la canonada amb la ma dreta i amb l'esquerra fer girar la rosca amb la clau anglesa." Genial. ¿Això és així per alguna raó tècnica o perquè el traductor coreà era esquerrà?. "- A casa som molt d'esquerres, menys pel que fa al sexe, que utilitzem la dreta" Que groller! Però, és clar, amb aquella grolleria va informar-me subtilment de la seva solteria. Encara maleeixo aquella nit de fa tants juliols i aquell bar del Born de Rodríguez que esperen divorciades conegudes al Meetic, on la hi vaig sentir dir per primer cop. Això va ser dues hores després de que s'acostés a mi amb un parell de birres, me'n donés una i em digués a tall de presentació: "- Brindem pel cap d'any, preciosa?...Sí, ja ho sé, tot això està passant un 20 de juliol, però és que el Viva el 97 em va deixar clapat vint-i-tres minuts abans de les campanades-" I apa ! Ell vinga a continuar dient parides sense solta ni volta i jo vinga a riure com una tonteta. Què si "- Procuro no escoltar Wagner, perquè em passa com el Woody Allen, que m'entren ganes d'envair Polònia". I jo: Guaita'l ell. Les seves referències cinematogràfiques no es limiten Equipo-A. Que sí "- Jo és que tinc molts amics a l'estranger, però no m'hi sento bé perquè se'm nota l'accent català inclús quan toco la guitarra" I jo: Que mono el fill de sa mare. Tot ironitzant sobre el fet que tenir accent català sigui un defecte, em deixa anar que era un home viatjat i que tocava la guitarra. I apa, jo que li dono el meu telèfon i que m'espero els dos tres dies de suspens de rigor i que rebo la seva trucada convidant-me a sopar justament quan l'interès pel nano començava a esvair-se. Va, va Mireia, l'anell, la canonada, que ja són quarts de set i que el molt pilota ja estarà acomiadant-se del seu cap amb alguna parida de les seves. "-Bé, senyor Rodríguez, em quedaria més però he d'anar a casa a posar-me pomada. És el que té anar a la feina a tocar-se els ous" i el Director de l'oficina vinga a riure també i vinga a pensar que "- aquest Giribert és un bon element. És ocurrent i l'ocurrència és important en el món dels negocis -" Mireia, el manual, tu al manual..."asseguri's que la clau de pas estigui tancada"...La clau de pas? De quina clau està parlant el William Shakesperae dels manuals? I de quin pas?...buf ..ara recordo el seu primer pas, el primer petó que em va arrancar dins el cotxe aquell dia que em deixava a casa. "- Et puc fer un petó? És que no he agafat la tarja del Restaurant i vull un record d'aquesta magnífica vetllada" Mira que vaig arribar a ser criatura! I és que, totalment abduïda per la seva retòrica i sorpresa per aquella frase sense gràcia, em poso a petonejar-me amb aquell capullo com si fóssim als lavabos del Institut. I la del primer dia que em va portar a ca seua? Va el paio, em convida a sopar a una Trattoria (massa pasta no es va gastar) llavors em porta al Miralblau (massa original tampoc no va estar), em posa calenta a base de caipirinyes i mirades del tipus "ho-sento-que-no-pugui-treure-els-meus-ulls-de-sobre-teu-però-ets-massa-bona-per-ser-real". Però si això ho va treure d'una cançó! Llavors em proposa d'anar a casa seva "a mirar les fotos del Safari", accepto la invitació, mentre barregem salives a l'ascensor em fa veure a base d'arrambades pèlviques que també ja està a punt, obra la porta del pis i, un cop dins i abans d'indicar-me on és lavabo o de preguntar-me si vull res per beure, m'agafa per la cintura, em mira als ulls amb tendresa fonedora i em deixar anar un: "- I què guapa. Véns molt per aquí?" Doncs no imbècil, no. Aquell era el primer cop. Desgraciadament, però, en pocs dies vaig acabar deixant-hi el raspall de dents i oblidant-hi alguna arracada. Va, va, va Mireia, l'arracada, vull dir l'anell, que el xaval ja estarà posant la clau al pany del cotxe i oferint els seus serveis de taxista a la tetuda de comptabilitat..."- T'acosto a casa directament o passem abans per París i pintem unes ulleres de sol a la Gioconda?- Déu meu ! Però com em vaig deixar entabanar per un graciós de pa sucat amb oli com aquest? Mira, si només hagués estat un polvo passa, però és que vaig jo i m'hi enamoro com una tonteta, llogo el meu pis, m'instal·lo al seu i, quinze mesos després, contesto que sí a la mare de totes les seves parides: "-Què te sembla si deixes la feina i intercanviem gens ?" I vinga a obrir-me de cames, i vinga a parir com una conilla, i vinga a canviar bolquers, i a fer bugades, i a fregar plats i a fer de rateta que escombrava l'escaleta. I ell? Ell vinga a mirar futbol amb els amics, i a no baixar les escombraries perquè avui li fa mal l'esquena i a no acompanyar-me al ginecòleg perquè demà té una reunió molt important. "Molt important. No forci la rosca del tub i eviti de trencar la goma". Però de quin cony de goma està parlant aquest ara? I a qui collons no li he de fer la rosca? Al fabricant del tub? Si estic aquí sola, massa sola i atrapada, i només vull treure d'una puta vegada el puto anell de la puta canonada...I deixar-lo sobre el moble de l'entradeta amb una nota que digui. "Els nens són a casa la mama. La TEVA mama. No em truquis. Si tens en ment alguna de les teves frases lapidàries, la fas arribar a la Jènifer (Telf. 937270001), la meva advocada"

Comentaris

  • felicitats![Ofensiu]
    Columba Palumbus | 25-06-2010 | Valoració: 10

    Boníssim! l'estil m'ha encantat, i el ritme el text enganxa molt!

    felicitats!

  • Bon director d'orquestra[Ofensiu]
    Tere SM | 19-04-2008


    Dues trames desenvolupades a la perfecció i sense moviments bruscos: la relació de parella, en passat i present, i el rescat de l'anell com a fil conductor. Cada vegada que una sembla que s'escapi per les branques, l'altra la retorna a la realitat. Cada vegada que una perd interès, l'altra li agafa el relleu. Cada vegada que una està en el seu punt més interessant, l'altra s'hi interposa per mantenir la tensió.

    Només m'ha quedat un fil per lligar: la clau de pas que ningú no ha tancat i la inundació del pis que no s'acaba produint.

    Un ritme molt ben portat i un punt i final genial. Felicitats.

  • jajaja[Ofensiu]
    Nurithy | 20-12-2007 | Valoració: 10

    Molt bona aquesta visió que ens fa la dona del marit. A la vida s'han de prendre les coses amb humor. ^^ Tot i que encara ens trobem en una societat on la situació que has narrat podria ser real, perfectament, en milers de cases.

  • JAJAJA[Ofensiu]
    Somiadora Emboirada | 09-12-2007 | Valoració: 10

    Boníssim. Lo que pot arribar a donar per contar una canonada...
    Et felicito, mas fet riure molt!!!
    Una abraçada,
    Núria

  • Contundent [Ofensiu]
    franz appa | 08-12-2007

    ...com un cop de clau anglesa. Tota la història, farcida dels enginyosos comentaris del "graciós" avança com per un tub de desguàs, fins a la corba del sifó, on fa un canvi sobtat, accelerat, però perfectament comprensible.
    Excel·lent!
    Salutacions,

    franz

  • Molt ocurrent![Ofensiu]
    copernic | 06-12-2007

    M'ha agradat molt el ritme trepidant de la història, la barreja que fas de la realitat i del flash-back. És com si escriguessis directament el que et passa pel cap sense censures ni ordre, d'una manera caòtica i anàrquica. És un estil que fan servir alguns escriptors i que en aquest cas ha produit un bon relat, irònic i divertit.
    I un plaer haver-te conegut. Bona nit!

  • Molt bó[Ofensiu]
    mimí | 06-12-2007 | Valoració: 9

    T'imagines una cosa i després un final sorprenent.

  • Molt bó[Ofensiu]
    mimí | 06-12-2007 | Valoració: 9

    T'imagines una cosa i després un final sorprenent.

  • Molt enginyós[Ofensiu]
    Baronessa | 06-12-2007

    Molt bo i viu.

  • Molt bo el relat, m'ha agradat força, jo vaig llençar l'anell de promesa al W.C. però no el vaig poder recuperar, va ser un accident i ho vaig passar fatal, després en vaig estrenar un altre i aquest el porto amb mi sempre i no me'l trec per res. La trama es bona i força moderna. Encantada d'haber-te llegit.

  • Emprenyament en estat pur![Ofensiu]
    espurnadagost | 04-12-2007

    Aiiii , les bromes que abans eren genials poden convertir-se en les més ràncies i desagradables quan ja no suportes més a la parella.

    Molt ben exemplificat, amb gràcia i agudesa!

  • trist[Ofensiu]
    terrabastall | 04-12-2007 | Valoració: 10

    lamento l'error de valoració, era el 10, no m'explico què ha passat

  • trist[Ofensiu]
    terrabastall | 04-12-2007 | Valoració: 3

    li trobo aquest sentit de l'humor que no fa riure, però fa gràcia. Certament és una història ben trista i massa freqüent, ara té mèrit el teu sentit de l'humor en una contesa com aquesta, de fet és del que m'agrada.
    Pel que fa a la redacció a voltes m'he perdut, però ves per on ho trobo un mèrit teu, en una situació tant complicada i barrejada, una mica de dificultat al llegir et posa dins del quadre

Valoració mitja: 8.71

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: