Perdona'm amor

Hola amor. Sí, ja sé quina hora és. Però és que vull parlar amb tu d'una cosa important. Bé, de fet, més que voler-ho, ho necessito, amor. Que hi ha quelcom dins meu que m'estanca l'aire que respiro i fa pastosa qualsevol beguda que ingereixo. Quelcom que, des de fa setmanes, converteix les meves nits en malsons encadenats. I és que m'he estat portat malament, molt malament. És a dir...buf...perdona que em costi tant de treure-ho, amor, però és que no m'és gens fàcil explicar-te el que t'he d'explicar. Perquè el que t'he de dir no és res del que me'n senti org1ullosa. Tot al contrari, m'avergonyeix i sé que et cabrejarà molt, moltíssim, segurament fins al punt que em fotràs les claus del pis pel cap i la porta als morros. Podria callar-m'ho, sí, i de fet això és el que em diu que faci la Míriam. -Tu calla, Carlota, i deixa que passi el temps. Que un mal moment el té qualsevol dona i els mals moments tal com vénen s'esvaeixen- Però jo seré una mala pècora però no una hipòcrita i ja saps el que penso de les relacions, amor. Que són com una taula i s'aguanten amb les quatre potes del respecte, la tendresa, la sinceritat i el bon sexe. I que si en falla una, la sinceritat en aquest cas, la relació cau pel seu propi pes i deixa de servir per acumular-hi instantànies de felicitat i mapes de futur...Sí, sí, amor, aniré al gra. Però és que m'està costant tant fer-ho. Però ho he de fer! I fer-ho ja, que estic apunt de rebentar !. De fet, sóc conscient que, quan t'expliqui el que t'he d'explicar, serà la nostra relació la que esclatarà en mil bocins i, que em convertiré en la persona més desgraciada del món. Cada matí podré continuar mirar-me al mirall, això sí, però en ell hi veuré el rostre de la infelicitat. Sí, amor sí; al grà. A veure, ¿per on començo?...Sí, per aquell diumenge al mig dia d'ara farà uns tres mesos, al club de tennis. Em refereixo al dia que us van eliminar als dobles del campionat social, el dia que jo em vaig quedar prenent el sol i bevent vermuts a la terrasseta del Tennis. Saps de quin dia et parlo? Sí? Perfectament? Que vagi al gra, oi? D'acord, doncs al grà, amor, al grà...A veure...doncs resulta que ell...ell hi era allà...allà on tot va començar...a la mateixa taula on el meu tedi acumulava pinyols d'olives naufragades en Martinis. Ell, sempre tant seductor, tant temptador, tant modern. Què de qui estic parlant? Doncs del mòbil. De qui et pensaves? Però no m'interrompis, que tot plegat ja és prou complicat per mi. El que et deia, amor...que resulta que ell era allà tant seductor, temptador i modern i, ja sé que no tinc ni excusa ni perdó, però no vaig poder resistir-me a agafar-lo i a repassar-ne tots els seus arxius. Les trucades fetes, les rebudes, les perdudes...les fotos, les cançons, els vídeos i també els SMS's. Els rebuts i els enviats. Sí amor sí, els SMS enviats per tu. Perquè estic parlant del teu Nòkia IN-2FL. Però aquí no va acabar la cosa, al contrari, que des de llavors s'ha anat complicant. Resulta que durant aquests dies m'he estant convertit en una addicta. A què? A xafardejar-t'ho tot i a tota hora. M'espero a que t'adormis o aprofito que t'estàs dutxant per mirar la llista de les teves trucades, el teus correus electrònics, la teva agenda, cartera, maleta de la feina,...no, no, no amor, si et plau, no et posis així que prou que ho sé. Que sóc conscient que no està bé el que he estat fent i que també penso com tu; Que són actes de desconfiança totalment immadurs, inadequats, mancats de qualsevol ètica i plens de molta molta gelosia. I, sí amor, em mereixo que em deixis, perquè sabia perfectament el que signifiquen per tu els valors de la confiança i la privacitat. Sé que marxaràs, que desapareixeràs de la meva vida per sempre més...però, però..."snif"...però, però fes-ho ràpid, fill de la grandíssima puta! Que jo no puc estar amb un home que segueix follant-se la seva ex....amor !