La meva Poderosa Afrodita

Osti Toni...i jo perdent-me els teus escrits...
Un paràgraf perfecte.

Et torno a dir fins sempre...una vegada més.

I és que no em canso d'escriure't, és com si encara em poguéssis llegir...

Quin absurd és la vida, que només resta el record,
de qui va ser nen, home, riure, esperit, sang i mot,
quin absurd és tot plegat, aferrem-nos a l'amor!

En el nostre record, per sempre, Toni.

Sóc només un sepulcre en la immensitat del temps. Espero amb deler les teves despulles inerts, buides de cap indici de vida. I en aquest cos que t'abandona amb dolcesa, bressolaré les nits perquè et siguin properes com una llar feta de marbres antics, que romanen desafiant el pas del temps.
La primera estada al cementiri serà la més trista, com un univers paral·lel o un somni. Un espai nou, lluny dels que t'han estimat les hores, les virtuts i els defectes. Curull d'un silenci tan immens que espaordeix els sentits i la raó. Però, ja no hi ets, només la carn es marceix a poc a poc, com la fruita cau d'un arbre sense ser collida i es desfà en un polsim dins la mateixa terra que va acollir d'altres cossos sense vida temps enllà.
I ara ets terra que brama el brot d'una tija novella, el cadàver d'un ahir sobtat que ha desaparegut en un miratge col·lectiu. Una llum se'n desprèn dels qui t'han estimat - poc o molt - i perdures en retines llunyanes, gairebé oblidades. Ets mot escrit, paraula dita, sentiment i cuirassa, allà on podrem embolcallar un petit desencís quan l'enyor ens guanyi la partida per un company perdut en el camí abans d'hora.
Quan tot sembli irreparable, burxaré el sòl que et guarda, enclotaré les mans fins trobar un bri de llum que em retorni aquell somriure d'home feliç i apassionat per la vida que vaig conèixer. I seré vida dins una llum aliena que no em pertany, fins el dia en que el cor ja no em bategui en cap cos de dona afligida.
Retornaré a la paraula que vas deixar, sabent que omplirà noves mirades en pells alienes. Com un mag ens picaràs l'ullet des de la finestra dels somnis i dels desitjos que encara s'han d'acomplir. I retindré el goig d'haver- te conegut un instant en la roda del temps que mai no es detura. No calen comiats, ja intuïa que en realitat aquest temps del qual parlàvem, no existia. Fins sempre.


gypsy

Viure en el record dels altres, és seguir viu, així et vull imaginar.

Ens has deixat vint-i-set històries que ens faran molta companyia perquè la paraula escrita sempre és viva. D'aquesta manera, gràcies als teus escrits, estaràs sempre entre nosaltres, els teus companys relataires.
Recordaré com a consol la xerrada que vam fer tot passejant per L'Escala, la teva alegria i el teu somriure encomanadís.
Que descansis en pau, amic!

Mercè

però just ahir estava llegint aquest relat, crec que va sortir a l'esquerra, on l'editora destaca... em va fer gràcia, i anava a comentar-te'l, però alguna cosa em va distreure. I avui em tens aquí, rendint peatge a la teva imaginació... i avui et comento, perquè alguna cosa em diu que tu ens veus, i saps que tots et diem adéu.

Gràcies per ser així.

Per sempre Toni, fins sempre.

Ferran

no és fàcil explicar una història en poques paraules. Esta molt bé. Chapeauuu!!

Un relat breu i rodó. A vegades no val la pena extendre's massa en explicacions, oi?

Et felicito per aquest microrelat!

Núria

olé el meu artista de la pista preferit!
De cada al gra, clar que sí!!! Breu, contundent i amb moltíssima vitalitat!
Un paràgraf magistral!!!

Petunetsssss!!!

és el kit de la qüestió. Un relat que camina sol amb quatre paraules, una microhistòria amb tota la coherència. Una dona, un mite, un plaer mentre duri. Submissa relació que provoca un rebuig o una atracció, segons es llegeixi. Molts homes somriuran, moltes dones ho trobaran vergonyós, altres dones hi veuran aquest poder de doble sentit, altres homes no suportaran aquest domini...
Et vaig dir que tenies un aire a en Monzó. Continuo dient el mateix.

angie

és el kit de la qüestió. Un relat que camina sol amb quatre paraules, una microhistòria amb tota la coherència. Una dona, un mite, un plaer mentre duri. Submissa relació que provoca un rebuig o una atracció, segons es llegeixi. Molts homes somriuran, moltes dones ho trobaran vergonyós, altres dones hi veuran aquest poder de doble sentit, altres homes no suportaran aquest domini...
Et vaig dir que tenies un aire a en Monzó. Continuo dient el mateix.

angie