Hola nois! Encara feu trobades d'escriptura? m'agradaria molt apuntar-m'hi però fa temps que estic desconectada... sabeu com trobar-ne?

Moltes gràcies,

una abraçada

quina valentia descriptiva, i quin bon llenguatge! He gaudit molt!!!

boníssim!! mira que jo sóc fan incondicional de la platja, però està tan ben escrit i defensat el teu argument que potser canvio d'opinió!

quin estil tan potent! Et felicito i et continuaré investigant!

M'ha agradat molt! L'estil fresc i les idees que envolten el poema!

Felicitats!

Hahaaha, boníssim! i molt original, evidentment!

He trobat molta musicalitat en aquest poema... Trobo que seria ideal per escriure'n una cançó! M'ha agradat la lleugeresa del to i de les paraules!!!

Molt bon dia de Sant Jordi!!

C.P.

M'ha agradat molt la força i la musicalitat del poema, i el contingut, amb tan poques paraules, és molt ric i colpidor.

Moltes gràcies per aquest regal, és realment una perla!

Sóc poc aficionada a la poesia, però... oh! la teva m'ha agradat molt!

Un relat molt dolç i suau... m'ha agradat molt, el ritme tranquil, la descripció, el llenguatge... i amb un final rodó.

Felicitats!

Oh! tenim un relat amb el mateix títol!! Haig de dir que el teu m'ha agradat molt més que el meu!!

fresc, interessant, rítmic, seductor... i amb una bona història, un bon reflex del que podem sentir moltes vegades. Et felicito per la lleugeresa del text i la consistència del que expliques.

continua així! Fins aviat!

Haaahahaha, molt bo! he trobat molt original la manera d'encarar el relat! Felicitats!

Et volia destacar dues frases que m'han encantat, sobretot aquesta primera, la trobo una genialitat, un petit tresor de l'escriptura:

"En Jordi es sentí sol, sol i imbècil, infinitament imbècil i dèbil i sol "

"Estava decidit a salvar-se, com sempre. "

Mantens la tensió fins al final, un final que no explota, més aviat arrodoneix passivament allò que es cou durant tot el relat. M'agrada, tot el que es mostra sense necessitat de dir-ho. És un text lleuger però a la vegada complet, fins i tot inspira tendresa.

felicitats!!

T'he buscat i t'he trobat, gairebé una persecució digna d'aquest esquirol.

M'encanta aquest text, no sé què té, que em captiva!

Holaaa!

primer de tot, moltes gràcies pels teus comentaris, han significat molt. Sempre és un plaer que algú et digui que li agrada el que fas, però encara és millor quan veus que aquest algú ha captat el que intentaves transmetre, que ha volgut anar més enllà, amb la mateixa intenció amb la qual escrius. És cert que cadascú interpreta a la seva manera, i és un goig conèixer els punts de vista dels altres. Te n'adones del gran poder que realment té la paraula.

Pel que fa a "Deu Segons"... m'he sorprès molt gratament. És una història que podrien ser moltes històries, potser no és res fora del normal (o si, no tothom és capaç de dir aquest t'estimo) però la clau del relat està en com està exposada. Començo a descobrir la teva capacitat de desxifrar amb paraules sentiments molt complexes, saps descriure amb claredad mirades, gestos, escenes, i això té un gran mèrit. Fas ús de comparacions i adjectius amb una plasticitat sorprenent. Et felicito!!

hòstia, tens raó. Molt bé, molt ben dit. Podria dir moltes coses però segur que no em sortiria tan bé. Tots (o gairebé tots) tenim idees, però només uns pocs sabeu ordenar-les i expresar-les.

Cal matar d'una vegada allò que és políticament correcte. Assumir responsabilitats i que no s'acabi mai la última paraula.
Reconec que sóc una inculta dels assajos, però algun dia m'hi atreviré. De moment, continuaré llegint.

Ah, per cert, només una petita correcció lingüística si me la permets. "Tenir que..." aaaarggh, fa molt mal als ulls!! "Haver de ", senyors!