Ell, ella, ells dos durant aquell petó

La del petó mentre dura i la realitat que és un temps efímer.
La de tot el que implicaria, una pel·lícula d'entre moltíssimes pel·lícules.

Potser sí que el títol caldria retocar-lo (però això ja és molt personal).

Mena

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

.... i en acabar de llegir-lo -dues vegades seguides- he dit "Bufa!".
Correcte, de cercle tancat i obert a la vegada; sense cap desperdici.
Salut i rebolica!
PS.- Sent no puntuar, perquè seria un 10.

ja te'l vaig comentar el diumenge a L'Escala, però voldria deixar-ne constància escrita. Crec que el teu relat és excepcional, malgrat que tu, tot modest, em vas dir que el títol no t'acaba d'agradar. Penso que expressa una temporalitat condensada de la vida. Guaita: ...ells dos durant aquell petó. Molt bé!
Company, et seguiré llegint.
Una abraçada.
Mercè

Un instant es transforma en quelcom gairebé etern. Una anàl.lisi profunda del mecanisme accelerat del cervell. Molt bon relat. Hi ha frases eloqüents com la de la "tableta de xocolata". El final, potser una mica sobtat, però, és clar, un petó com aquest no és qualsevol cosa.
Felicitats per ésser finalista del V.Mora. M'ha agradat aquest relat. Et seguiré la pista.

angie

és genial!. L'enhorabona pel Víctor Mora.
Escrivint així tens molt números per guanyar, tot iq eu això tampoc importa tant, el més important és buidar-se en els mots i sentir a través d'ells.
M'ha agradat moltíssim.
Espero veure'ns i saludar-te, el proper diumenge.

gyps

No tinc paraules per descriure o criticar el teu relat. Està fet amb tanta mesura que no hi sobra cap coma ni cap espai en blnac, tampoc. Un títol gairebé d'Allen, en Woody vull dir. A veure si tu ets l'escollit pel Victor Mora, de fet, veient el teu relat no m'estranya que hi siguis de finalista, i que em perdonin les altres companyes de relats, que també han suat el seu relat de ben segur.
Aquest teu en concret el trobo rodo, té moltes lectures, com en pocs segons podem veure passar una vida sencera...
en fi, noi, sort!

Una abraçada

Ferran

PS
comença a baixar l'euribor!

O projecte, encerclat per uns llavis i un petó.
i malgrat l' eternitat que amaga,
pot ser efímer, oblidat.
Uns instants, una atracció,
que demanen una resposta al uníson,
una sensibilitat, una pasió... que no hi es...

i el petó i la vida es perden en l'oblit.

Avet

Una vida en uns instants... en un petó!

Molt original i autèntic!


Una abraçada!

Anna

Com mescles solemnitats com passejar junts a Sant Jordi o viatjar a Londres amb la quotidianitat monòtona de d'oblidar-se un raspall de dents. Com dibuixes l'evolució conjugal -i vital- que haurien tingut i com s'estronquen les arrels del que hauria estat un arbre meravellós amb l'adéu ocular.

Allò dit: GRANDÍSSIM!

una manera directa, amb un rerafons tan real com real és la vida. Amb minusiositat poses a l'aire tots els pensaments i totes les sensacions.
Llums, càmara, acció...ets una narrador d'històries de quality, m'encanta!I crec que un quelcom de "màgia" dels teus escrits s'ha encomanat a la meva poesia, jo ho crec així desde fa molt de temps!
Un petunet!!!(ara el farem heroi, espera...)

I com no, això seria un bon heroi del dia, el "petó". I que més bonic que fer-se un petó i que passin un munt de coses sense que passin de veritat. Eh, i que passin de veritat també eh!!

serà que encara els relataires estan de vacances i per això ningú diu res. Te merit fer un relat curt i que quedi bé.