Prèstec

Un relat de: Atlantis
Préstec
que l’home no plora pels ulls
plora pel sexe i és amarg plorar sol.
Palau i Fabra


Deixa’m la teva mà per una estona
deixa’m els llavis
deixa’m la llengua
deixa’m l’escuma dels petons que vull
que són d’ambre les corbes i els revolts de la nit.

Deixem-ho tot, només, per una estona,
que em fa mal aquest buit
del meu braç amputat
i el ganxo del monyó
que esgarrapa la vida.

Deixa’m en préstec
una carícia plena.
que jo et donaré – a canvi -
un parpelleig alat
de papallones d’aigua.

Comentaris

  • Enhorabona ![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:

    Enhorabona! El teu poema ha estat seleccionat, pel jurat d'autors i autores del Concurs ARC de Poesia Eròtica «Traços de desig», per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que ens facis arribar, al més aviat possible, l'autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic, a l'adreça (concursos.arc@gmail.com), el text que adjuntem al final d'aquest comentari amb l'assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ TRAÇOS DE DESIG, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos

    - - - - - - - - - -

    AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ TRAÇOS DE DESIG

    En/na .........................................................................................................
    amb DNI. número ......................................................................................
    data de naixement ........................................................
    i nick relataire ............................................................................................
    AUTORITZO a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el POEMA ...................................................................................................
    del qual en sóc autor/a, en el recull "Traços de desig".

    En el llibre vull constar amb el nom d'autor/a: .............................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l'ARC.

    Data .......................................

    - - - - - - - - - -

    Important: Us recordem que aquesta convocatòria és oberta únicament a persones sòcies de l'ARC.

    Per associar-vos a l'ARC, cal descarregar i emplenar aquest document: Formulari d'inscripció. Una vegada complimentat, cal fer l'ingrés en el compte i enviar-lo juntament per correu postal a l'adreça de l'Associació de Relataires, (Carrer Terra Alta, 11 - 08338 - Premià de Dalt) o bé escanejar-ho tot i enviar-ho per correu electrònic a l'adreça de l'Associació: A/e: associacio.relataires@gmail.com

  • Prèstec de carícies[Ofensiu]
    allan lee | 29-01-2014

    i papallones d'aigua- tan desoladores d'evocar com el ganxo del munyó que fa mal i turmenta el cos. Sensual i dolorós, com ho és sovint l'amor - tan malvat, tan nu, tan imperfecte- que podem tenir mentre vivim. Una abraçada

    a

  • Un poema intens[Ofensiu]
    Gemma Matas | 28-01-2014 | Valoració: 10



    Amor, desig, prec, necessitat, oferiment... tot molt ben compaginat.

    M’ha agradat llegir-l'ho.

    Gemma

  • Intens[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 25-01-2014

    Molt intens he trobat el teu poema Atlantis, el rellegiré. De fet, tota la poesia cal llegir-la i rellegir-la, escoltar i tornar a sentir.
    Et passo un enllaç on veure els quadres en que s'ha inspirat el relat que has comentat.
    http://gustavglander.blogspot.com.es/

    Salutacions

  • Amor punyent[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-01-2014 | Valoració: 10

    Un poemàs Atlantis! Primer, m'alegra la cita de Palau i Fabra, m'alegra olorar Caldetes. Segon, he llegit a poc a poc aquest poemas punyent i contundent, amb imatges corprenedores d'un batec corprenedor com l'amor. Amor prestat, cor patidor. tot un seguit de sensacions i batecs del rei del sentiment. Ah, i pel que fa a la meva ceguesa, cap problema en el comentari que m'has fet. Mira, tinc un cinc per cent de visió, molt poc però molt treballat. Sóc periodista, encara que ara no hi treballo i sempre he tingut curiositat per a conèixer. Als quinze anys agafava el metro fins el final de la línia (Santa Eulalia, Torres i Bages, Pubilla Casas, Selva de Mar, etc.), sortia al carrer, observava tot el que veia i tornava a casa. Ara tinc la immensa sort de comptar amb l'Olga (Pinya de rosa), la meva dona, que m'explica tot i tot el que es veu en els nostres passejos i excursions. M'ho explica tot!En fí, que aquí estem, escrivint, comentant i observant tot el que podem. Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: