Cercador

Llista categories

Preguntes

Un relat de: AVERROIS

Quan t'oblidaré angoixa volguda?
Quan me'n aniré?
I la ferida tindré ja abatuda.
quan riuré?
Quan els pensaments seran tranquils?
Quan estimaré?
I no seré una titella amb fils.
quan cantaré?
Quan la tristesa no serà amiga?
Quan viuré?
I treballant com una formiga,
quan descansaré?
Quan veure la bellesa del camp?
Quan respiraré?
I amb faré fort com el llamp,
quan lluitaré?
Quan els meus ulls no veuran penes?
Quan miraré?
I tindré amor a mans plenes,
quan acaronaré?
Quan t'oblidaré angoixa estimada?
Quan cridaré?
I abraçaré a la meva aimada,
quan tornaré?

Comentaris

Afegir comentari

M'has recordat un dels meus pensaments![Ofensiu]
Arbequina | 25-07-2006
El perquè (o en aquest cas la pregunta) és algo etern i infinit.
Només una cosa és certa... si deixes de preguntar-te, malament rai.
En fi, el teu relat colpeja la nostra implícita ignorància.
Un bon relat original.

Una abraçada.

Arbequina.

l´Autor

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

372660 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Afegir a preferits

Biografia:

Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >