Penediment dictat al llit

quin gust! Uix, queda quasibé lleig, però és que m'ha agradat molt l'exercici. L'esforç d'imaginar i llegir ha estat divertit, cansat però divertit. Sobretot perquè el contingut s'ho val.
Felicitats. Fins una altra

LLegida la traducció de brideshead, vint vegades, o més, i continuo sense entendre el poema, la qual cosa m'alerta de que tinc un problema, amb la poesía llegida. Serà que sóc un sapastre, un home de poca lletra, que no arriba a les altures del bruixot poeta.

"Trenco, ara que encara puc,
la dalla coma oxidada, que tenia
resguardada a l'armari
(el de les eines,sota l'escala, aquell racó on somio encara, en les nits d'hivern,
un ulls obscurs que m'esperen
per occir-me);
em recordava, tota l'estona,
-tant fort és l'imaginari col·lectiu-
que un dia, aquest o l'altre,
no valdran les paraules:
"encara tinc pena"
i sols em quedarà preguntar-me
¿com he arribat
fins aquí?
en el llit, esgotat,
de tot el dolor que he causat,
sense voler-ho".

Senzillament, proverbial. Només dir-te que en català, no s'obre interrogant.... només cal tancar-lo.

Un exercici d'imaginació i de poesia magnífic. Felicitats, Bruixot.

Un petó ben admirat.

un cau fosc on es guardava "l'arma destructora", m'ha fet recordar la imatge d'un nen temerós del desconegut i el llit com a refugi dels seus plors...
Les paraules només valen si són pronunciades des de la sinceritat i un penediment dictat pel cor (m'ha semblat així) té el valor necessari per ésser escoltat...
Un poema original, que obre un ventall gran d'interpretació i aquí et deixo la meva...
Els teus darrers poemes em sorprenen molt i això en poesia és un luxe, amic.

angie

Boníssim, ho repeteixo. L'he llegit de totes les formes possibles -en principi de dues, tampoc no cal exagerar- i sí, si li treus les comes i els parèntesi i tota la pesca... resulta tan dur, tan trist... bé, a mi m'ho ha semblat, en canvi la puntuació té aquest efecte... com diria... irònic àcid que rebaixa la duresa del text. Vaja, que a mi m'ha semblat això. Apa, adéu.

les comes, els punts, els dos punts i totes aquestes coses emprenyadores són la meva creu, només em faltava haver de desxifrar el teu poema, és un poema molt cruel per les víctimes de les puntuacions. ( no de les puntuacions de RC, que quedi clar), sinó les altres.

Una aferrada nin

Conxa

o un joc per a tu mateix?.

Sigui com sigui aquest poema m'ha exigit un esforç amb el que no contava: llegir-lo primer amb tots els simbols com els escrius i, desprès, repassar la lectura saltant els ulls allà on tindria que anar el signe.

Tota una experiencia, sorprenent i divertida.