PÀTINES D'OR

Un relat de: brins
++


Photobucket
PÀTINES D’OR



Plora la tardor...
dels arbres davallen llàgrimes
que el temps ha pintat amb pàtina d’or,
antigues fulles de joventut
que amb pell esgrogueïda i esblaimada
voleien enmig d’un paisatge fatigat.
Tan sols el blau del cel no ha envellit;
malgrat torbonades i ràfegues de vent,
conserva el color de la infantesa;
un àngel li besa la pell.

Plora la tardor...
eixugo les llàgrimes del pit,
i m’impregno els llavis de groc
per sentir el gust arborat de les hores.
Tinc el cos esgotat, però no em deturo,
encara se m’enfila pel tramat del cor
un crit de vida que m’aviva la sang;
reposaré quan arribi al final del camí,
quan, als arbres, tan sols hi quedi
silenci i un vent molt fi.

Un bosc immens i ignot em crida,
però la llum de les pupil•les
encara em torna groga la tarda.

Comentaris

  • Genial! [Ofensiu]
    Irene Peiró Compains | 20-01-2013 | Valoració: 10

    Feia molt de temps que no em connectava per manca de temps i la veritat és que ha estat un autèntic plaer topar-me amb el teu poema. Espero que aquest "crit de vida" que "aviva la sang" et faci seguir escrivint poemes tan extraordinaris com aquests. Ànims!
    Irene

  • Redescobrir[Ofensiu]
    Carles Ferran | 12-01-2013


    M’he topat amb el teu delicat poema d’aquell insuperable RPV proposat per Rautortor, - el millor que recordo en nombre i qualitat de participants-, i m’he adonat que se m’havia passat quan el vas penjar. M’alegra, perquè he pogut paladejar-lo reposadament, lluny de la immediatesa de la lectura i les votacions. Recordo que va assolir el mateix nombre de vots que el meu, i ara penso que te’n va faltar un més: Precisament el meu. Què té el temps i l’allunyament que ressalta matisos no percebuts abans?.
    Encara que tard, et re-voto - perdona l’expressió- i et reconec el gran plaer que m’ha suposat la seva re-lectura.
    Una abraçada.

  • Fantàstic.[Ofensiu]
    Annalls | 08-01-2013 | Valoració: 10

    Un gran poema i totalment intel·ligible.
    Enhorabona ,ets GRAN (per dintre).
    Anna

  • El temps i el blau del cel[Ofensiu]
    rautortor | 19-11-2012


    El temps genera records, daurats i passatgers. El bosc tardorenc és la imatge perfecta per descriure aquest pas del temps d’anada i tornada perpètues. I en aquest devenir constant només es manté incòlume el blau del cel –quina imatge tan ben trobada! Només ell conserva el color de la infantesa. I amb una finta elegant clous la imatge amb una de nova i no menys reeixida un àngel li besa la pell.

    Malgrat el plor de la tardor, saps integrar-te en aquest context i ets capaç d’impregnar-te els llavis de groc a fi i efecte de sentir el gust arborat de les hores –preciós!

    Així i tot, no penses pas en deturar-te, ans al contrari, seguiràs endavant fins al final, fins quan, als arbres, tan sols hi quedi / silenci i un vent molt fi.

    Em sento molt satisfet de ser la causa, gràcies a la imatge que us vaig proposar al repte, d’un poema tan ben escrit com el teu.

    Deixa que et dediqui un fragment d’un poema sobre la contemplació de la vida des de la calma.

    Cal ser gosat quan lluu la primavera
    i cautelós quan la tardor s’encén.
    Plorarà el cirerer pluja de pètals,
    llàgrimes dolces al bell mig de l’abril,
    i, just al temps, ses galtes rialleres
    abrandaran de flames la llum de cap al tard.
    Mes, d’aquell plor, n’esclaten les cireres
    i d’aquest foc, la serenor daurada.


    Raül

  • Enhorabona[Ofensiu]
    AA___ | 19-11-2012

    L'alè vital no se sap que és, ni d'on ve, però es pot reconèixer en els ulls, en les pupilos. FELICITATS.

  • Brins,[Ofensiu]
    allan lee | 13-11-2012

    m'encisa aquest poema. És tant teu i tan de tots. Et puc dir que cada cop em sento més propera a la teva manera de veure les coses? Una abraçada

    a

  • després del que t'ha dit la Materile...[Ofensiu]
    joandemataro | 12-11-2012 | Valoració: 10

    ja em queda ben poca cosa a afegir, doncs t'ho ha dit tot i de forma ben encertada, com sempre és un poema gran escrit amb mestria de llenguatge , de forma i de contingut, ple de significat...

    ets una gran poeta i un gran exemple per a la resta de relataires

    gràcies pilar per seguir compartint i espero que ens poguem veure a la presentació del recull de contes

    una abraçada ben gran
    joan

  • Immens!!![Ofensiu]
    Materile | 12-11-2012 | Valoració: 10

    No sé com expressar el que m'has fet sentir. Aquestes paraules tan justes, tan profundes, tan tristes i alhora tan acolorides i pausades plenes d'esperança, m'han fet estremir. La tardor, aquesta estació de la natura que ens indica el final de la `plenitud, tan suau... i que també arriba als éssers humans, i que tu tan bé saps dibuixar amb les paraules. Aquesta valentia de la lluita per la vida que es mantindrà fins l'últim alè.

    FELICITATS, Pilar!!! Ets un gran pilar!

    Materile

  • besllum | 11-11-2012


    Preciós! Me'l vaig rellegir tres vegades i a cada una d'elles hi descobria nous significats!
    Petons!

  • Un poema genial[Ofensiu]
    Naiade | 08-11-2012 | Valoració: 10

    Puc copsar les llàgrimes que regalimen amb suavitat per aquest poema tan pictòric, tant tardorenc...Paleta carregada de paraules que descriuen a la perfecció l’estació de temps i de vida. M’ha encantat aquest crit a la vida que t’aviva la sang.

    Una forta i càlida abraçada

  • Natura viva[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 08-11-2012 | Valoració: 10

    M'encanta la tardor, m'encanta la pluja, la terra mullada, el color roig i grogós de les muntanyes, el recolliment, el jersei, el paraigua, el vent. M'ha emocionat la reflexió del pas del temps i la implicació personal. M'ha agradat molt i molt aquest poema de veu tardoral, acollidora. Ets una gran dibuixant. Una abraçada.

    Aleix

  • Tardorenc...[Ofensiu]
    rnbonet | 08-11-2012

    ... en imatges, formes. I colors! Talment una 'primavera d'hivern' com diguem per aquestes terres del sud, mig oblidades.

    Salut i rebolica, xicona!

  • Un meravellós poema de tardor[Ofensiu]
    bloodymaruja | 08-11-2012 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el poema. Gairebé m'ha fet plorar, brins. Felicitats!! Quines imatges més belles!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: