On és l'Aleixet?

Un relat de: Olga Cervantes
Un arbre esclata en flor i a continuació tots els altres. La primavera entra sense demanar permís i l’hivern s’escola entre les fondalades, com un vell rei destronat que encara s’aferra a la poltrona daurada.

L’Aleixet, panxa contenta, té la seva cadireta entre els pits de la mare, mirant el món amb un desafiament implacable. La dona s’acosta a una gran pantalla tàctil i lliscant un dit apareixen a vol d’ocell tots els cims de la vall màgica. La pantalla és una taula baixa, una mica inclinada cap els angles inferiors, en la que els nens petits s’hi amorren per veure passar els Torreneules, el Nou Fons, el Nou Creus i el Finestrelles. La mare, que veu aparèixer per un dels angles superiors l’Eina, s’avoca a la pantalla i llisca els dits per a cercar el Puigmal, el seu cim preferit, el més ferotge, el rei dels astres.

L’Aleixet, una mica marejat, s’agafa fort a la motxilla i queda levitant sobre el plànol tridimensional, com una papallona cercant la llibertat. En aquell moment, el pare de l’al•lucinat nadó s’acosta i li corda al canell el fil d’un globus groc, que li acaben de regalar per la compra d’una pizza margarita i dos sucs de taronja naturals.

L’Aleixet es gira per fer-li una rialla, deixant de banda les muntanyes, com si s’hagués assegut per un moment al Pic de l’Àliga. Mira els sucs i fa una ganyota, veu la pizza i fa un nyam-nyam amb la mirada, i al final del fil descobreix una cosa que encara no sap què és, però que li recorda un angelet del conte de l’àvia.

El cas és que amb tota aquesta història de moviments i levitacions, l’Aleixet toca amb el dit índex el cim del Puigmal, que la seva mare, tan dolçament estava mirant. El pare s’allunya unes passes, vol fer una foto, gravar un vídeo, vol que quedi constància de la panoràmica de l’Aleixet arribant al Puigmal en globus, encara que no sigui aerostàtic, encara que el viatge sigui virtual, una il•lusió amb ales. Vol que quedi constància, perquè demà tot allò serà aire.

Comentaris

  • Interessant[Ofensiu]
    Naiade | 27-03-2017 | Valoració: 10

    Un viatge molt interessant. Un bon relat

  • En algun lloc...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 23-03-2017 | Valoració: 10

    En algun lloc he llegit que l’escriptor Julio Verne, que les seves narracions eren força viatgeres, en realitat era una persona sedentària. M’ha donat la impressió de que hi feies pinya [no sé pas si de rosa o de qualsevol altra color] i que també viatjaves sense moure’t de lloc.
    —Joan—

  • Original[Ofensiu]
    Vicent Terol | 21-03-2017 | Valoració: 10

    Ben original, aquest viatge en globus! M'ha agradat el teu text, fas que ens posem en la pell d'Aleixet; i amb eixe final contundent, característic dels bons microrelats.

  • Levitació[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-03-2017 | Valoració: 10

    Un viatge magnífic sense bellugar-se d'un espai precís. Uns instants de levitació, de magia poètica i descriptiva. Un entorn preciós per un relat de moviments. Per cert, m'has fet pensar amb la Pinya de rosa. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Olga Cervantes

Olga Cervantes

21 Relats

152 Comentaris

11546 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Nascuda a Barcelona fa uns anys, he viscut gairebé sempre a l'Hospitalet de Llobregat, però la meva etapa literària va començar al Poblenou. Es veu que el mar m'inspira. Potser, algun dia faré arribar el mar fins la muntanya.