No us ho puc explicar, nens

M´ha agradat molt la teva sensibilitat tocant un tema tan dur com el de l´agressió. L´amor pels fills fa que moltes mares hagin de callar per no fer-lis mal, igual com fa la teva protagonista. Aquest toc intimista que li dones s´agraeix. Enhorabona.
Gràcies per llegir-me i per les teves observacions.
A reveure.
Mercè Bellfort.

especialment en això: "Però, carinyos meus, el que nodreix la meva tristesa és el no-reencontre, la no-comunicació, la manca de respecte."

És a dir, els maltractaments fan mal, per descomptat, i són motiu més que suficient per deixar córrer aquella relació. Però el que fa mal de debò, i el mèrit del teu relat és haver-ho apuntat, és el sentiment de frustració que té la víctima, perquè sap que no ha estat possible el seu projecte. És a dir, expresses no sols el mal físic, sinó sobretot el mal moral. Un mal més profund, que potser no és tan fàcil de guarir com l'altre (sisplau, que ningú interpreti que menystinc el maltractament físic). És el mal de la desconfiança en l'ésser humà, la desconfiança global, la desconfiança en la nostra mateixa capacitat de construir una relació sòlida.

És per això que davant els problemes de parella cal no ser superficials i no fixar-se només en els símptomes (maltractaments verbals i físics) de la disfunció, per importants que siguin, i anar una mica més a les arrels. Crec que amb el teu relat has tocat aquest punt tan transcendental. I per això et felicito.

NO valoro ni l'estil ,ni les paraules, ni tal com escrius. Tots n'anem aprenent a mida que ho fem.
El que més valoro és la teva valentia en l'exposició d'un problema massa viu en la nostre indiferenent societat.
Cal tenir valor per fer-ho i et felicito per això.
Per desgràcia és impossible llegir tots els relats que es publican i haig d'aprofitar si, a cegas, n'encerto un de bo, o be llegir l'autor que em fa un comentari , i que vul agraïr de cor.
Repeteixo, el teu relat m'ha colpit pel tema .
Prometo llegir-me més relats teus i parlar de temes tant trascendents amb tota la simpatia que em permet relatsencatala.
Una forta encaixada de JOAN.

NO valoro ni l'estil ,ni les paraules, ni tal com escrius. Tots n'anem aprenent a mida que ho fem.
El que més valoro és la teva valentia en l'exposició d'un problema massa viu en la nostre indiferenent societat.
Cal tenir valor per fer-ho i et felicito per això.
Per desgràcia és impossible llegir tots els relats que es publican i haig d'aprofitar si, a cegas, n'encerto un de bo, o be llegir l'autor que em fa un comentari , i que vul agraïr de cor.
Repeteixo, el teu relat m'ha colpit pel tema .
Prometo llegir-me més relats teus i parlar de temes tant trascendents amb tota la simpatia que em permet relatsencatala.
Una forta encaixada de JOAN.

està molt ben escrit, gràcies pel teu comentari

Uf... cru i real.
Veig els ulls dels meus fills preguntant-me a vegades "què et passa, mama?"

Un relat dur, la veritat, però real. Si mirem les notícies a la televisó o a la ràdio, cada dia, i per desgràca és així, sempre hi ha notícies que parlen dels maltractaments.
M'ha agradat molt com expliques aquesta crua realitat de forma literaria.

Un petonet de Hannah

En la meva opinió, no hi ha massa gent a RC que s'enfronti als problemes diaris i reals quan escriu. Si t'hi fixes hom es mira molt el melic i es parla poc de la realitat: no hi ha massa referències als problemes de la gent (laborals, econòmics, socials...). Està molt bé que ens plantegem una poesia de la realitat per més desagradable que sigui. Jo ho provo d'una manera un xic diferent, però en el fons és el mateix. Mirar la realitat, descriure-la sense massa judicis ni metafísica i saber-la traduir en un poema, per a provocar reaccions.
Et felicito també pel vocabulari, especialment en el diàleg i la primera part. A la segona, potser hauries d'evitar fer servir expressions massa periodístiques. Ànims: crec que has trobat una direcció per on anar tirant, i de temes no te'n faltaran.

I tan real... Què bé tot. Quantes coses tens a dir.

un poema dur, però molt real. Ho has expressat molt be.
Et vaig llegint.
Salut

QUI COMENÇA PRIMER? QUI ELS HI DIRA? COM ELS HI EXPLICARE? CO, S'HO PRENDRAN? LA VIDA ES TANT DIFICIL, TOT ES TANT COMPLICAT! UN RELAT D'AVUI, I NI HAN TANTES DE DONES QUE HO VIUEN!!!