No canviarà mai

Basta de dir que ets la meva amiga.
Basta de utilitzar-me així com tu ho vols fer i quan et va be fer-ho.

Abans estav sempre a la teva disposició, ara ja no, basta de manipulacions. No vull sentir més llàstima, ni vull que fingesquis que et fan mal aquestes paraules.
I sé també que no seràs tu la que em torni a parlar, ets així d'orgullosa. Per tu jo no som més que una simple joguina amb la que jugues durant un temps i després, quan et canses d'ella l'olblides.

I per si no ho sabies, jo també tenc cor... i saps perfectament el que em fa mal i el que no. Això em supera.
La música ja no m'ajuda, les llàgrimes ja no lliberen més que la soletat que estic pasant aquests dies de recolliment emocional. No vull sentir més amistat per tu. No vull tornar a caure en la teva trampa, no vull que em tornis a fer mal, ja basta.

Eres la meva amiga? No ho sé. Era simplement un paper el que feies? No ho crec tampoc, però el que sé es que estic aquí, estirada al sofà, feta una punyetera merda pel que m'has fet i ni siquiera m'has cridat, ni res.

Adéu amiga, sé que ens veurem les cares, però quan tornem a mantenir una relació formal seré jo la falsa que fa mal a la gent.