NIT DE NADAL

Poema on es reflecteix el veritable sentit del Nadal: el naixement de Jesús, nascut en la pobresa i la soledat d'un portal.
Quantes vegades oblidem aquest sentit i ens capbussem en la voràgine dels regals, els grans banquets i l' alegria que no neix del cor.
Molt bonic, nadàlia.

i bona manera de compartir-ho amb tots nosaltres, gràcies.

Ferran

la frase "renéixer ens fa la vida"... tenim i sempre podem treure els vestits de la crueltat, ignorància, odi i reineixer, donar que surti la llum d'amor i brilli! Bon Nadal i gràcies pels seus comentàris. Una abraçada, L.

Jo diria que si més no potencialment, tothom porta aquest "homo defallensis" dins la seva ànima, donat que la història de la humanitat ens diu que sempre hem estat cruels els uns amb els altres, ja sigui en forma individual, de grup, d'estat,... i molts etcèteres, molts.

Evidentment la teràpia per a aquesta malatia hauria d'existir per naturalesa, però per dissort no sempre es troba, i la persona pot sentir-se oprimida per la buidor immensa que descric en qualsevol moment inesperat, i, encara amb més dissort, per a tota la vida.

Llavors em toca dir-te que la soledat, com saps, no és en el cas que comentem ni molt menys voluntària, i cal molt de valor i sacrifici perquè una persona sola surti d'aquest pou que fa sentir-se completament absurd.


I ara al teu relat:

Admeto que no sóc cristià però m'ha entusiasmat l'elogi del nen que "ha nascut en jaç de palles", doncs la pobresa i l'humilitat, aquí, tenen la seva recompensa.



Sergi

Hola;

Els de www.guimera.info continuem fent UN NADAL DE CONTE, malgrat tot.

el text en format word, com annex a l'email adreçat a tribuna@guimera.info

Ah!, gràcies pels afalacs, sempre son d'agrair.

molt tendre i adient per aquests dies...
Tens raó amb lo del mesi...
L'hauria hagut de titular: "anti-mesi", je je...
Moltes gràcies per fer-me companyia...
Segueix escrivint..,
sense parar..
MAI!!!