La veritat

Un relat de: nadàlia
-Deixa-la estar, si no vol entrar que es quedi a la porta, al carrer, ja s'ho pensarà....
-Però la teva dona dirà que no l'hem cuidada prou, que ja sabíem de quin peu calçava. I el pitjor de tot plegat és que un altre dia haurem de...
-Calla, Òscar, calla...i entra , deixa-la fora si no vol entrar és la seva decisió...
La tarda s'apropava al capvespre però semblava que més a poc a poc que altres dies, vès quina bestiesa, si el temps sempre corre al mateix ritme, però aquella tarda-vespre semblava talment que el sol no es volia aclofar darrere les muntanyes i estava decidit a aturar-se com si volgués comprovar què feien els ciutadans de nit.
Fou talment un petit miratge i l'Òscar veié finalment des de la finestra de casa la Gertrudis com el sol queia suaument sobre les muntanyes i tenyia tot el ponent de taronja, lila, verds i ocres; era una festa dels colors i ella encara estava fora emmurriada sense voler entrar, ni en Pere havia aconseguit convéncer-la i llavors ho
hagueren d'explicar a la seva filla que malhumorada recollia la roba de l'estenedor que dóna a ponent, empipada perquè uns mitjons i la cotilla de la mare havien caigut a terra, fins a baix de tot, al costat d'uns cards secs i d'unes verdulagues.
-Pere pots anar baix a buscar roba que m'ha caigut....
-Dona tenim un problema...
-No és pas tan greu, a vegades em passa, les mans ja no aguanten la roba com abans, si no hi pots anar hi aniré jo mateixa...
Es rentà la cara, feia calor aquella vesprada d'estiu, i begué tres gots d'aigua fresca, bona i pura de muntanya.
Quan obrí la porta feu un crit
-AAAAHHHHH! Però ...mare que fas aquí! Òscar, Pere, -cridà- i de cop i volta volgué dir-li a la mare, asseguda allí davant de la porta de la casa, palplantada i asseguda a la cadira de rodes, amb el cap cot...semblava que dormia.
-Mare, però què feu, perquè no heu trucat.......NOOOOOOOOOOOOOOO! Nooo, noooo pot ser,Déeeeuuuuu meuuuuuu! Pere vine córre.
La vella Fidèlia era morta, sobrfe la cadira immòbil com només els morts són immòbils.
Ella esperitada com un mal esperit raben agafa l'Òscar pel coll i li demanà raons.
-En Pere no se'n va adonar, digué l'Ôscar, però la Fidèlia ha sortit morta de la residència, no he volgut dir res, perquè no s'espantés, se l'estimava tant...
El silenci pregon s'aplanà sobre aquell mas i els interrogants foren tant grans que decidiren contractaar el millor detectiu del país, la història de veritat començava ara, ara la investigació precisa trobaria la veritat únic objectiu del relat, trobar la veritat.

Comentaris

l´Autor

nadàlia

46 Relats

86 Comentaris

45376 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Persona a qui entre d'altres coses, li agrada escriure, tinc publicada una novel.la eròtica "L'emprovador de senyores" del 2003, de l'editorial Abadia...fa temps que assajo poemes i relats i em deixo anar amb la imaginació i les vivències com a fogar de nous temes.
Escriure, escriure , per foragitar esculls i viure el moment present.
Tinc , també, tres flors a casa, que perfumen l'estela del camí.
Una forta abraçada i moltes lectures, que n'hi ha per donar i per vendre!
La vida? neix també al secà i entre les pedres,la vida empeny la vida, fem-ho senzill!