No escolto ni miro les notícies (Brutícies?)

Un relat de: nadàlia
Bon dia. Vull escriure aquest relat o text perquè fa massa temps que em ronda pel cap. Les notícies ( brutícies massa vegades)ara, fa poc, ni les escolto ni me les miro. Algú, entre mil.lions de noves que succeeixen cada jornada, en tria unes quantes. Entre els criteris de selecció, suposo que hi deu haver diferents prioritats. Entre aquestes prioritats, si no m'erro, i em podeu corregir, hi ha la dels anomenats "índex d'audiència", dit d'una altra manera, què vol escoltar o veure una majoria de població que connecta amb els mitjans a l'hora de dinar o sopar. Un periodista em va dir fa temps que una bona notícia "no és notícia", volia dir que no arribava, que en definitiva les persones els agradaven més les negatives, les que comporten violència, per ésser clars com l'aigua, en aquest cas aigua bruta, pudent. Fa temps es va publicar un diari de bones notícies, va ésser un daltabaix, de lectors, i, per tant d'èxit, paràmetre on fa temps es mesuren les coses i paràmetre econòmic essencial. En un entorn socio-econòmic, més que mai, neoliberal, o tecnoliberal, l'ÈXIT ho és tot. I dins de l'èxit hi entra més BRUTÍCIA que notícia, i, la repetició d'aquestes brutícies un dia rere l'altre crea un estat d'opinió, m'atreviria a dir d'una amargor, d'un dir: "el món com sempre està molt malament, la política és un desastre, les violacions són arreu i a tothora, és infame que un nounat mori per una pallissa del seu pare, o vés per on això és el mal de cada dia, o també normalitzar-ho...Entremig de tan dolor, t'hi posen alguna nova més neutre, més quotidiana que els "robots" presentadors la diuen igual, de pressa, sense emoció i per tant et poden parlar de la mateixa manera d'un aniversari d'un avi centenari, com d'un assassinat amb acarnissament i amb tots els ets i uts perquè no manqui cap detall...Sí, em direu, però, tot això passa, és notícia.Llavors s'ha d'anunciar, de comentar,els ciutadans d'aquest país ho han de saber, de pressa i mecànicament sense cap deix que comporti un sentiment una sensació d'empatia....No, l'empatia, l'emoció només es deixa veure en el rostre dels presentadors en notícies esportives o fins i tot el temps. I també, perquè aquesta notícia i no una altra?
Per anar acabant, car el debat podria ésser molt extens, faig reflexió sobre el que a voltes ens diem les famílies, les persones, els companys de feina..."aprofita els bons moments que puguis crear que els mals moments ja vénen sols" i també una de les essències que sembla que acabem de descobrir, El Viure el Moment Present: "mentre mengis menja". Això farem menjar, a poc a poc, mastegant bé i païnt més bé encara. Així no ens empassarem, amb pressa i sense cap criteri alguna mossada que ens provoqui una infecció i que ens faci renegar del cuiner o cuineres que han fet el plat. Bon dia a tothom. Ah! me n'oblidava, l'horari protegit, a quina hora comença, o acaba?

Comentaris

  • Periodisme crític [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-02-2019 | Valoració: 10

    Jo sóc periodista i crec que les notícies han de ser crítiques. Ni positives ni negatives, crítiques. S’han d’explicar els fets, però s’han d’analitzar i investigar. Crec que el periodisme actual no és gaire crític. Gran article i bones reflexions. Una abraçada. A l’eix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

nadàlia

46 Relats

86 Comentaris

35581 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Persona a qui entre d'altres coses, li agrada escriure, tinc publicada una novel.la eròtica "L'emprovador de senyores" del 2003, de l'editorial Abadia...fa temps que assajo poemes i relats i em deixo anar amb la imaginació i les vivències com a fogar de nous temes.
Escriure, escriure , per foragitar esculls i viure el moment present.
Tinc , també, tres flors a casa, que perfumen l'estela del camí.
Una forta abraçada i moltes lectures, que n'hi ha per donar i per vendre!
La vida? neix també al secà i entre les pedres,la vida empeny la vida, fem-ho senzill!