La besada més càlida

Un relat de: nadàlia
Va entrar a la cambra silenciosament. Ella restava asseguda a la cadira de boga, nua de dalt a baix, si no fos pel collaret del coll i les sabates altes . S'hi acosta com la boira que s'escampa i omple el paisatge, i humiteja les branques dels salzes del jardí.I fou així que crea un nou bes, humit i dolç que deixà reposar en el seu coll blanc, suau i càlid; s'estremí, era com la flor del desig que s'enfilava entre les cuixes i esclatava en la seva llengua, delerosa que resseguia lentament la polpa dels llavis.Ell continuà besant-la tendrament del coll rere les orelles, gairebé com un amant furtiu, que encés d'amor li ha portat el caliu del desig, i , ara, els mugrons, tersos, incapaços de restar immòbils davant d'aquella onada de plaer, gaudeixen dels dits que els acaronen, mentre els amants, lentament juguen amb les mans, entre replecs sedosos de la pell.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

nadàlia

46 Relats

86 Comentaris

35335 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Persona a qui entre d'altres coses, li agrada escriure, tinc publicada una novel.la eròtica "L'emprovador de senyores" del 2003, de l'editorial Abadia...fa temps que assajo poemes i relats i em deixo anar amb la imaginació i les vivències com a fogar de nous temes.
Escriure, escriure , per foragitar esculls i viure el moment present.
Tinc , també, tres flors a casa, que perfumen l'estela del camí.
Una forta abraçada i moltes lectures, que n'hi ha per donar i per vendre!
La vida? neix també al secà i entre les pedres,la vida empeny la vida, fem-ho senzill!