MEMÒRIES D'UN QUE NO TÉ MEMÒRIA. Capítol Primer

Un relat de: lluisdesils

Jo tenia onze anys. Vaig patir una malaltia infecciosa molt greu, de tal manera que vaig estar vuit dies a 42º de febre i delirant. Això és el que em va ocasionar una petita lesió al cervell que em va afectar la memòria. Me'n vaig sortir, com podeu suposar si sou mínimament intel.ligents, però això va marcar la meva vida. El nen que fins aleshores havia estat molt estudiós i que sempre treia bones notes va tenir d'estudiar de nou el que ja sabia per poder examinar-se de primer de batxillerat al mes de setembre.

Vaig aprobar, vaig acabar el batxillerat i, fins i tot, vaig fer una carrera universitària, però lluitant sempre amb la falta de memòria. El batxillerat amb notes mitjanes. La carrera, que era de set cursos, amb deu anys.

No temeu, si heu llegit fins aquí. A partir d'ara no penso anar seguint cronològicament la meva vida i explicant detalls d'ella que no interessen a ningú. No, a partir d'ara no faré altre cosa que donar-vos a conèixer la meva vida tal com ja he dit, a través de sensacions, de pensaments i reflexions, a mida que vagin sorgint del meu interior...

Això penso fer-ho mitjançant diferents capítols que aniré publicant de tant en quant, cada vegada amb diferents temàtiques, temes que penso que poden interessar en principi a tothom, ja que no són res més que vivències com les que tots podem tenir.

Qui sap si així em sentiré millor amb mi mateix i quan arribi aquella hora de temença que deia Joan Maragall podré tenir la sensació de que la meva vida no ha estat del tot inútil. Tant de bo.

Comentaris

  • a l'espera del tercer capitol[Ofensiu]
    ambelma | 11-02-2010

    m'encanten les casualitats!!
    i encara compartim alguna cosa més, la meva avia materna, Lolita era la paterna, també es deia Adela!!!

    estic molt contenta de que algú pugui compartir una memòria tan personal per casualitats de la vida, pot ser les nostres avies tenien més coses en comú de les que sabrem mai. Lolita va apendre de memòria els seus poemes preferits al llibre de text de l'escola al temps de la República i gràcies a aquella educació va estimar les lletres tota la seva vida, fins el final.
    fins la pròxima Lluis

  • Perdó![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 06-02-2010

    És haVer. Quin lapsus!

  • M'encanten [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 05-02-2010 | Valoració: 10

    les persones valentes com tu i et felicito per haber tingut l'encert d'entrar a formar part d'aquesta gran família que som RC.
    No deixis d'escriure, lluisdesils , que ho fas molt bé.
    Rep una abraçada de benvinguda.
    Nonna_Carme

  • Memòria sobre els inicis[Ofensiu]
    Unaquimera | 05-02-2010

    Tu demanes: "Llegiu-me si us plau " i jo vinc a llegir-te.

    Un cop fet això, sàpigues que, en vista del que he trobat en passar pel teu espai, estic disposada a anar descobrint tots els que vulguis, de "sensacions, pensaments i reflexions, a mida que vagin sorgint del teu interior...". Estic convençuda de què no seran lectures inútils!
    També et deixo dit que els meus relats són a la teva disposició per si vols fer una passejada.... i m'alegrarà conèixer la teva impressió.

    Avui t'envio una abraçada des de la meva finestra oberta de bat a bat, per celebrar que t'he descobert com autor,
    Unaquimera

  • Memòria[Ofensiu]
    anita | 01-02-2010

    Soc una persona que no està avesada a escriure, però si que li vull donar ànim!!! perquè escrigui, que he gaudit mol llegint el seu relat, i espero que un altre dia amb pugí distreure llegint els seus relats, ja que per mi son mol correctes.