Foto de perfil de lluisdesils

lluisdesils

Girona,

16 Relats, 10 Comentaris
10001 Lectures
Valoració de l'autor: 9.60

Últims relats de lluisdesils

Últims comentaris de l'autor

  • lluisdesils | 10-07-2010 | Valoració: 10

    Estic d'acord amb l'autora de que tot plegat són ganes d'armar merder i res més. Si fos un país verdaderament democràtic, l'Estatut hauria passat pel tribunal constitucional abans d'anar a referendum, igual que haurien de passar-hi totes les lleis abans de ser publicades. Per altra banda, la Constitució hauria de ser prou explícita i clara com per no haber de deliberar massa i arribar a un acord per unanimitat. Però aqui, tenim una mala Constitució, un mal estatut i un mal TC. I, per descomptat, uns mals polítics.

    Deixem-nos de manifestacions i demostrar el nostre emprenyament. Convoquem un referendum vinculant i, si més del 50% dels votants diuen SI, portem-ho a Europa. Ells es cuidaran d'emprenyar l'Estat Espanyol.

  • lluisdesils | 13-05-2010 | Valoració: 8

    Uns comentaris molt sarcàstics , però molt encertats sobre l'estat actual de la política. Potser sí, que només en sortirem a base d'eliminar tots els indesitjables. Això no hauria passat amb una educació en valors com cal en una democràcia, en la que la matèria prima és l'home i la dona. I amb una matèria prima podrida no es pot fabricar res de bo.

  • lluisdesils | 15-03-2010 | Valoració: 8

    Ple de sentiment, això és el que em suggereix el teu poema. M'ha agradat molt, encara que jo sóc de la vella escola i en els poemes m'agrada trobar-hi ritme i rima. Em faig el càrrec, però, que els temps canvien i t'hi has d'anar adaptant.
    M'encanta el cultiu de la poesia, tant és així que em dedico, de tant en tant, a fer lectures poètiques en public. Algun dia llegiré alguna cosa teva i així les nostres àvies Adeles estaran contentes des d'allà on estiguin.
    Una abraçada.

  • lluisdesils | 11-02-2010

    Y piensa que hay mil farsantes,
    de apariencia fanfarrona,
    muy soberbios, muy boyantes,
    que son como los gigantes,
    los gigantes de Pamplona .

    Déu meu! des de que la meva àvia m'havia ensenyat aquesta poesia no n'havia sentit parlar mai més. I ara em surts tu amb això. Casualitatas de la vida!. Em sé tota la poesia de memòria, me la va ensenyar la meva àvia Adela, d'això fa uns 60 ó 65 anys.

    Ja tenim alguna cosa en comú, estimada Ambelma.

    Un relat que el podria haver escrit jo, encara que, és clar, no estaria tan ben escrit.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: