Visita guiada a Girona

Un relat de: lluisdesils
La ciutat deGirona va ser fundada pels romans el segle I abans de Jesucrist. Segons la llegenda, va ser fundada per un gegant de dos caps que es deia Gerio. La part antiga està dalt un turonet envoltat de tres rius: El Ter, l’Onyar i el Galligans i, a més, encara un altre riuet, el Güell, acaba de donar el caràcter fluvial a la ciutat.



Aquest riu que es veu a la fotografia és l’Onyar, afluent del Ter, a quin riu desemboca a la sortida de la població. Tot el que queda a la dreta i al fons és la part antiga, molt visitada, ja que hi ha un barri jueu molt important històricament. I és que els jueus van arribar a Girona l’any 890 i s’hi van estar fins que el 1492 els reis nomenats catòlics els van expulsar per poder-se apropiar dels seus béns i així fer front al dèficit ocasionat per la guerra de Granada. En aquest barri de Girona, on varen arribar a ser un miler els hebreus que hi varen residir, hi varen viure durant sis-cents anys episodis cruents del seu destí col.lectiu i varen escriure pàgines cabdals del pensament humà. El carrer de la Força fou l’artèria principal del call i des d’aquest indret gris i humit els hebreus varen exercir una vasta influència i van projectar llur magisteri fins a horitzons molt llunyans.



Com a carrers que conflueixen al carrer principal hi ha tot de carrers costeruts i amb escales, com les escales de La Pera, el carrer Cúndaro, el carrer de Sant Llorenç, que donen la sensació de que t’has transportat en el temps i estàs en plena Edat Mitja.



La Catedral està al costat mateix del call, al capdamunt del carrer de la Força, ubicada en el mateix indret on hi havia l’església primitiva i amb una gran escalinata al davant. Aquest gran espai sobta, venint des del call jueu, tan ple de carrers estrets, i probablement és fruit de la destrucció d’un parell de blocs de cases jueves després de l’expulsió.



La construcció de la Catedral va crear molta polèmica, ja que és la nau gòtica més gran del món sense estar sustentada per columnes i es creia que no tindria estabilitat. Finalment, es va autoritzar, després de cinquanta anys,la seva construcció, i des d’aleshores ha aguantat perfectament. La façana , potser l’obra més bella del barroc català, presidida per l’escalinata de noranta esglaons fa que la plaça, emmarcada per la casa gòtica de la Pia Almoina i la casa Pastors del segle XVIII configuri un espai espectacular,escenari d’esdeveniments ciutadans religiosos i de concentracions populars.

Més enllà de la catedral, ja fora muralles i un cop passat el portal de Sobreportes, trobem l’església de Sant Feliu d’estil primordialment gòtic, a la qual s’hi conserven vuit sarcòfags antiquíssims, quatre d’ells d’època pagana i molt ben conservats.



També hi ha en el seu interior el sepulcre de Sant Narcís, el patró de la ciutat, que tantes llegendes ha originat, com la de les mosques que mataven als soldats francesos durant els setges de la ciutat.

Això dels setges és una altra constant històrica, ja que moltes vegades els francesos van assetjar la població, la última d’elles quan les guerres napoleòniques, recordats per aquest monument de la plaça de Sant Agustí.



I parlant de constants històriques no deixem de parlar de les inundacions que periòdicament han afectat de manera dramàtica la ciutat, degut a que el Ter, quan anava gros, no acceptava l’aigua dels altre rius, que eren els que es desbordaven. Ara, gràcies a diferents mesures adoptades, fa anys que no es produeixen.

Igualment és una constant la presència d’arcades a molts dels carrers antics, com ara la Plaça del Vi, degut a que Girona ha estat sempre una ciutat molt plujosa i, antigament, no tothom podia tenir un paraigües amb el que resguardar-se.





Finalment, hem d’esmentar el parc de la Devesa, format per més de mil plàtans centenaris plantats molt a la vora uns dels altres, de manera que han crescut en alçària i fan més de cinquanta metres d’alts. Aquests arbres varen ser replantats quan la dominació napoleònica i han anat estant replantats a mida que han anat morint, de manera que l’arbreda arriba




fins a la llera del riu Ter. No us perdeu, si veniu, la vista dels dos campanars, el de la Catedral i el de Sant Feliu, des de la sortida de la Devesa, camí dels ponts que travessen el riu Onyar en direcció cap al barri vell.




Serveixi aquest escrit com una petita visita guiada virtual, com les reals que jo faig per hobby (estic jubilat) a amics, famílies o grupets petits. Estic a la vostra disposició si veniu a visitar Girona, visita en la que veureu això i molt més, apart d’una vintena de llegendes relatives a la ciutat, a quina més imaginativa, que us aniré explicant pel camí. Estaré molt content si em truqueu al 680.82.15.24 i us puc acompanyar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer