MEMORIES D'UN QUE NO TÉ MEMÒRIA. Capítol tercer

Vull ,és clar que vull exterioritzar els meus sentiments, però ho he volgut sempre i sóc incaoaç d'aconseguir-ho, perquè no surt de dintre meu. Si aconseguís fer-ho, estaria fent teatre.

Això, però, no significa, com pot desprendre's dels meus relats, que sóc un home amargat i que no es sent feliç. De cap manera. Jo em sento. si m'haig de manifestar, moderadament feliç. Moderadament, com en tots els meus sentiments.

Jo crec que una persona, si té mínimament cobertes les seves necessitats personals, té una salut raonable i té unes ocupacions que li agraden i no l'angoixen, pot ser plenament feliç. S'ha de tenir present que també és primordial saber valorar el que es té, no envejar el que tenen els altres i minimitzar les coses desagradables que a tothom li passen en certs moments.

I tot això es pot donar en un jubilat com jo, i es pot trobar a qualsevol persona de qualsevol edat. Així és que, segons Publi Ciro, jo sóc feliç. I que consti que ho diu ell, no pas jo.

I ara, permeteu-me que citi una altra frase famosa, a més de la que he posat a la introducció. Aquesta és de Sòcrates: "Baixa a les profunditats de tu mateix i aconsegueix veure la teva ànima bona. La felicitat la fa només un mateix amb la bona conducta".

Des d'aquest punt de vista, doncs, jo busco al fons de la meva ànima i, sense anar gaire al fons, puc dir que sóc una bona persona i crec que els altres, sense grans manifestacions externes, em tenen un vertader afecte i/o estimació. Sempre procuro que les meves relacions amb els altres siguin fàcils per a ells. Sempre procuro prescindir dels meus gustos o interessos diversos a favor dels interessos o gustos dels que conviuen amb mi. I això no ho faig amb ressentiment ni per falta de caràcter, sinó perquè els altres es sentin bé amb mi. I crec que, "a grosso modo" ,ho aconsegueixo.

Així és, doncs, i resumint, que sóc una persona excesivament moderada en els seus sentiments, que això no m'ha deixat gaudir de la vida tal i com es pot gaudir. Que això em comporta la tristesa i el disgust corresponents, però que de cap manera em fa una persona infeliç, sinó més aviat tot el contrari.

I com a últim consell per a qui em llegeixi, li diria que un excés de moderació en la vida fa que no es pugui gaudir d'ella com mereix que se'n gaudeixi i si és veritat que de vida només n'hi ha una, ja està tot dit. Com m'agradaria creure en la reencarnació, per poder fer-.me el propòsit de saber viure una altra vida!. Però això no ho sabré mai.