Mar d'absència

ÉS "EL CRIT" DE MUNCH PINTAT AMB VERSOS.
PUNYENT I TORBADOR REBUSCA EN LES TENEBRES DE LA CONSCIÈNCIA.
I... UN GRAN TÍTOL ...

Entre el somni i la realitat, entre obscurs mars d'absència que onegen als ritme dels teus versos.
Un crit que neix de molt endins i ressona entre els silencis.
Dins del llit amb el cos immòbil i el cap colpejant les ones. El cor melangiós i solitari, escoltant les veus de tants sentiments i reclamant a flor de pell una presència.

Inquiet i ferèstec, aquest crit sembla esquinçar aquesta nit que t'escolta...

He estat uns dies de vacances i ja us enyorava!

Molts petons!

el teu poema és cristal·lí. Pur com un diamant.
Veus, en aquest poema tu mateixa has creat l'estructura que ens fa gaudir de la seva música, del dringar com d'una campaneta que es mou amb el vent.

El silenci només es nota amb la contraposició.

Silenci esfereidor...
amb els grills de fons.

En ell et trobes.
Perquè tu mateixa sí que hi ets!

Posa els peus nuus a la terra,
escolta aquest silenci ple de sóns.

Terres de presència.

Xavier

Els grans poemes no es comenten, s'admiren...
Només et volia dir que trobo genial aquest poema.

Adéu.

Arbequina.

compromesos amb anells d'altres, l'absència ens proposa esperança (esperança ve d'"esperar")... però que llarga es fa l'espera!
El silenci és el diccionari més complert que hi ha. Si sacsegem el silenci veurem com brillen les paraules. El crit només és el badall de la por.
Ets un tot-terreny, tot ho toques i dignifiques i fins i tot omples l'absència de... poesia.
Una abraçada!

Gràcies pel teu comentari. De fet ja ens coneixem, he hagut de canviar de nick perquè algun tocat de l'ala m'estava boicotejant la meva pàgina anterior. Fins i tot hem parlat a traves de l forum. Una pista: "Un petonet per l'Àfrica Winslet" ja saps quí sóc?
Pel que fa al teu poema,està ben construït, tens ofici i això es nota en cada relat que escrius, però ara que ve l'estiu podries escriure'n un una mica més optimista? M'agrada llegir-te, de veritat.
Una abraçada

som un gran pou d'absències amagatzemades curosament en els nostres records inextricables.
També som absència dins nostre i a voltes, pels altres.

gypsy

M'agrada molt aquesta repetició de "nit". És curiós com de vegades les repeticions no convenen, i d'altres vegades són majestuoses:

"Crides en la nit
i la nit
et retorna un silenci fosc com a resposta."

Aquest poema em sembla d'una perfecció sublim. T'ho dic sincerament.

M'encanta el poema, dibuixes perfectament la situació, el caràcter del silenci nocturn, genial "el crit creix a cada passa que no dones", felicitats afriketa x unaltre poemet, avui un mussolet tristet xq els examens fan figa :P, xo això l'inspira més a fer poemes... tristos... però tremendament desfogadors... ja llegiras els proxims k surtin :P

un petonas al nas!

amb ganes que esdevingui presència
el crit per mi és un problema
com et crides?
com et dius?
em de cridar algú para llamarlo?

molt bon estiu