Soledats

Un relat de: Àfrika Winslet

Cada dijous a la tarda tenia una cita. A banda d'això, podia trucar-los sempre que se sentís sola o que el pes del passat, el present i el poc futur que li quedava es concentrés tot de cop en un punt precís, com una implosió de records cantelluts, i fes massa mal com per sobreviure-ho. De dos quarts de cinc fins al vespre, fins que començava a minvar la llum rere la finestra i la conversa es perdia i s'amalgamava en una argamassa de paraules divines i filosòfiques i temps perduts. Ells sempre eren puntuals, trucant suaument a la seva porta amb la corbata perfectament cordada i l'americana llampeguejant elegància i educació. En tota la tarda no gosaven demanar res però ella, saberuda, els tenia sempre preparats un bon cafè amb llet i uns croissants a la seva safata de plata vella. I en marxar, cada últim dijous de mes, els donava un rebrec de bitllets de deu (de vegades més, de vegades menys) que ells agraïen i, molt dissimuladament, esperaven. "Ai Maria, és que jo no tinc néts!" li deia de tant en tant a la seva veïna, "qui em farà companyia? Qui em demanarà que li expliqui un munt d'històries atrotinades? Qui, sinó?". El seu fill feia uns anys que vivia fora del país i amb prou feines la trucava cada mes per saber com estava. "Bé, nen, bé". Deia sempre. I tant que estava bé, gràcies a Déu la seva salut era bona però el pis massa gran i, potser, les fotografies massa abundants. Algun cop, recordava, traient la pols havia pensat en guardar-les a un calaix però el cas és que tenia por a perdre allò que encara li quedava... El senyor Manel, el marit de la seva veïna, ja gairebé no recordava el nom dels seus fills i quan la saludava per l'escala semblava més aviat com si imités la seva dona. Pobra Maria.
Pensant-ho bé, aquesta tarda li explicaria a aquells dos xicots el dia del seu casament i, amb una mica de sort, encara podria recordar cada volant dels seu preciós vestit blanc... i el seu somriure.

Comentaris

  • felicitats Laia[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Records cantelluts [Ofensiu]
    jacobè | 14-07-2007

    Aquestes històries em posen la pell de gallina. Les escales d'avui, n'estan plenes. No sé si està bé, però per molt bona intenció i somriures que hi posi la pobra dona, per a mi sempre serà una pobra dona. Tots podem acabar amb la casa plena de "fotografies massa abundants", però no li desitjo a ningú. El sentiment de soledat és dels més tristos que hi ha.
    Molt ben escrit, Àfrika. Un guardó merescut! Més que res perquè si no l'haguessis guanyat probablement jo no seria la guanyadora del repte següent! Je,je. És broma.


Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Àfrika Winslet

Àfrika Winslet

107 Relats

830 Comentaris

132062 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Bones!! El meu nom és Laia, vaig néixer a Tarragona però des de ben petita visc a L'Hospitalet de Llobregat (visca L'H!). Tinc vint-i-quatre anys i estudio Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes a la UPC (Campus Nord, Barcelona).
Agraeixo el temps que dediqueu a llegir-me, els vostres comentaris, consells i crítiques...

Per qualsevol cosa, la meva adreça és:
Laia_fiber [arroba] hotmail.com

I, ara, també podeu visitar els meus blogs:
Àfrika Winslet
La otra Àfrika Winslet ...



eeeiiiii, ja és aquí!! Disponible, si el demaneu, a les llibreries!!

ELS ATZURS - CAMINS PARAL·LELS

Ed. Emboscall


Aquest llibre, del que formo part amb un relat, sorgeix d'un projecte engegat fa un any i compartit per cinc escriptors/es d'arreu de Catalunya que mostren, cadascú en el seu estil i des de la seva visió, una història que té com a protagonista alguna persona propera. El llibre, doncs, és dividit en cinc parts ben diferenciades que reflecteixen alhora la visió d'una realitat concreta i palpable i el tarannà literari de cada escriptor/a.


He arribat fins aquí gràcies a set casualitats:

1- Un dia avorrit i gris em va dur a aquesta pàgina.
2- Algunes persones van llegir i comentar els meus primers relats.
3- Després dels primers relats van venir d'altres.
4- Algú em va donar la mà i em va acostar al fòrum.
5- Vaig descobrir EL REPTE.
6- Vaig començar a conèixer en profunditat tot el que és RC.
7- Vaig descobrir quelcom perdut dins meu: l'escriptura.

Ara, no penso perdre-ho mai més.